Dilluns 4 de maig
Ens tornem a acollir al torn de matí: el Dani surt a córrer a les 7 i jo a fer un Rajoy a quarts de 8, tornarem junts passejant per la vora de la platja.
El passeig està força ple de gent corrent i caminant, em pensava que avui hi hauria menys afluència. Suficient per mantenir distàncies, excepte en els avançaments, això és més complicat de gestionar.
A l’alçada de la Donzella em creuo amb el Dani que ja va de tornada, li faig senyals de que faré mitja volta més endavant i ens trobarem a la platja, com havíem quedat. No sé si m’entén.
Vaig a pas lleuger fins la riera Canyadó. Allà entro a la sorra, em trec les vambes i m’acosto fins a l’aigua. Com ahir, camino a bon ritme. No em fan tant mal els peus, però abans de la Donzella la sorra és més gruixuda i pateixo una mica. Em quedaran ben llimats i fins, això sí.
Em giro i veig el Dani darrere, no paro però baixo el ritme perquè m’atrapi.
Observem que hi ha molt moviment a la superfície de l’aigua, ahir també ho vam notar.
Una onada escup uns quants peixos, petits, que queden a la sorra movent-se, com si intentessin arrossegar-se fent saltirons de tornada al mar. En tornem uns quants a l’aigua, però ens n’adonem que hi ha una fila molt llarga de peixets atrapats. Seran l’esmorzar de les gavines.
Arribem a la nostra platja i tenim una barca de pescadors just davant, empaitada per gavines. Per aquestes coses val la pena matinar.
La resta del matí passa sense pena ni glòria. Feina, algun mail, una rentadora, moltes gestions de les classes.
Dinem més aviat del que ens hem acostumat aquestes setmanes, fem migdiada.
Reunió amb alumnes a un quart de quatre, hem de començar a pensar en el Treball final de Màster. Amb nous terminis d’entrega, això sí.
Tarda de gravar vídeos per les classes, esgotador. Pujo al terrat a llegir per esbravar-me, però de seguida un núvol fa nosa.
