Vacances a Suècia (i Noruega!) 2015: Dalarna, Västkusten i Oslo

Un any més, i ja estic perdent el compte, hem dedicat part de les nostres vacances a voltar per Suècia.

Aquest any, la primera decisió va ser la d’agafar-nos les vacances a finals de juliol, amb l’esperança de procurar-nos millor temps que l’any passat (cosa que no va ser del tot així).

La segona decisió a prendre va ser la ruta: malgrat que Suècia és un país molt gran ja n’hem visitat una bona part i, de fet, les peces dels puzzle que conformen cada viatge ja comencem a encaixar.

Aquest any ens vam decidir per visitar la regió de Dalarna i la västkusten (costa oest), arribant via Stockholm i tornant via Oslo.

Dalarna

Després de passar la primera nit a Stockholm amb la visita de rigor al nostre Thai de capçalera, vam agafar el tren cap a Mora, la capital de Dalarna.

Quatre hores de viatge cap al nord-oest on vam veure un comportament per nosaltres insòlit i que aquí hagués provocat un pollo: gent que havia reservat dos seients (mínim dues persones al nostre vagó), un dels quals el tenien buit simplement per anar més amples. Això no passaria d’anècdota si no fos perquè el tren anava a petar (nota mental: mai més agafis tren sense reserva de seient un divendres d’estiu) i quan algú s’atrevia a demanar si podia seure (que poca gent s’atrevia) deien que no, que estava reservat. I la gent es resignava! Iaies de peu durant hores tenint davant un seient ocupat per un bolso. Bufbuf… com són aquesta gent! (tant els uns com els altres).

Però bé, deixem les sulfuracions i tornem al tema: vam arribar a Mora, capital de Dalarna.

Segons el Dani, Dalarna seria la Cerdanya d’allà: on hi va la gent de ciutat a passar les vacances, on hi tenen les seves casetes d’estiueig. Segons els suecs és el típic paisatge dels quadres, amb les casetes autèntiques. I segons una servidora tampoc varia tant de la resta: casetes i llacs i boscos, tot i que sí que es veuen moltes més casetes, suposo que com bé diuen, d’estiueig.

Si una cosa típica hi ha a Dalarna és el dalahäst, el cavallet vermell que segur que teniu en el vostre imaginari suec. A tot arreu t’hi trobes escultures del cavall en qüestió, de totes les mides, i la gran activitat que es pot fer un dia de pluja és anar a visitar els tallers on els fabriquen (i comprar-ne, és clar!), principalment al poble de Nusnäs.

Mora també és coneguda per ser l’arribada de la Vasaloppet, una cursa d’esquí de fons molt famosa a Suècia que comença a Sälen i acaba a Mora, uns 90 kilòmetres de recorregut, i que es fa des del 1922, en commemoració d’una gesta èpica.

I ja que parlem de gestes, si no us agrada l’esquí de fons podeu anar Vansbro, on hi vam parar perquè ens venia de camí. Allà s’hi fa una prova germana de la Vasaloppet, és la Vansbrosimmingen, aquesta vegada 14 km nedant contracorrent en un riu fresquet.

I si us animeu a córrer o a pedalar, podeu continuar amb la resta de les proves de En Svenk klassiker, un conjunt de curses que qualsevol suec que se precie ha de completar.

Aquest any, excursionetes

Un dels objectius de la nostra estada a Dalarna era visitar el parc nacional de Fulufjället, el més gran de la contrada i on s’hi troba la cascada més alta de Suècia (ja us vaig comentar que vagis on vagis sempre hi ha alguna cosa que és la “més”) i ben a prop, segons diuen i discuteixen, l’arbre més vell que es conserva viu. Però el temps insegur i els 150 kilòmetres que el separen del lloc on teníem la nostra stuga va fer que ens conforméssim amb excursions més modestes. Una altra vegada serà! 🙂

Bananna, a Läde

En primer lloc ens vam acostar fins a Läde, molt a prop de Mora, on vam optar per una passejadeta per un tros del recorregut de la Vasaloppet i que tenia el curiós nom de BanAnna, que va ser molt graciós perquè la ruta estava marcada per plàtans la mar de simpàtics.

En aquesta excursioneta vam aprofitar per saciar-nos de blåbär (nabius), aquest any i aquí grans i sucosos, que ja els trobàvem a faltar després de la sequera de l’any passat! Boníssims!

Myrstigen i stora rundan, caminets a l’Älvdalens kronopark

L’altra excursioneta la vam fer una tarda que plovia-no plovia i que amb el cotxe mica en mica ens vam anar allunyant de la nostra zona per comprovar que Dalarna, en comparació de la resta de Suècia, és un pèl més muntanyós (amb això vull dir que hi ha pendents i, per tant, rius que baixen).

Doncs bé, el típic de sempre: enmig del no -es trobes una fletxeta que et diu que hi ha una camí (Mysrtigen, en aquest cas) i encetes una ruta fantàstica farcida de sorpreses! 🙂

Classic car week a Rättvik

Menció a part mereix una de les aficions més estrafolàries dels suecs: el raggare. Ja us ho he explicat alguna altra vegada, però bàsicament consisteix a comprar cotxes americans antics, restaurar-los i passejar-s’hi, és clar.

Si sempre que hem estat a Suècia hem pogut observar aquest fenomen, a Dalarna casualment vam coincidir amb la Classic car week que es fa anualment a Rättvik, a prop de Mora. Quin festival!

Cotxes i més cotxes clàssics donant voltes pel poble, i gent ben peculiar conduïnt-los o asseguts a la vora de la carretera amb les seves cadiretes per gaudir de l’espectacle. Em sentia com si fos a la Copa Pistón de Cars. Tremendo 😀

Sågen

Després dels dies a Mora, el nostre següent destí era la västkusten (costa oest), on hi ha amics que volíem visitar. Vam fer els gairebé 500 km que les separen en dues etapes. En la primera etapa vam fer nit a un lloc d’allò més curiós.

Un poble que es diu Sågen, on vam dormir a l’antiga estació de tren reconvertida en un mini-alberg i en el que, una vegada més, vam ser els únics hostes. L’estació és digna de veure: es conserva pràcticament tot tal i com era, i el que no està al lloc s’exhibeix en unes vitrines. Però el que a mi em va robar el cor és que tot és de color de rosa (i rosa xiclet!)>

Un cop instal·lats vam fer una passejada pels voltants, sense esperar trobar res d’especial. Però com sol passar, per aquelles casualitats vam endinsar-nos per un caminet que semblava que dugués a una casa. I de fet sí, però una mica més enllà hi havia un cartell en què el propietari del terreny convidava tothom a seure i relaxar-se en aquell racó que ell havia acondicionat. Molt maco tot plegat 🙂

Un cop tornats de la passejada tocava buscar sopar. I aquí ve un xoc de realitat: no hi havia cap supermercat a menys de 40 kilòmetres. De manera que, com que era d’hora i volíem kötbullar (les típiques mandonguilles) vam agafar el cotxe i au, cap a Lesjöfors! Amb la mala sort que els supermercats del poble a 40 km tancaven a les 6 de la tarda… #fail! El resultat: aquell dia vam sopar les restes que havíem anat acumulant del viatge, un sopar ben frugal.

Afortunadament el trajecte no va resultar ser del tot un fracàs perquè vam trobar un poble que es diu Neva (sense accent). Apa: 8 km per una carretera de sorra per trobar el rètol i fer la foto. Però no us podeu arribar a imaginar la gràcia que ens va fer 🙂

L’endemà al matí vam acabar amb les existències de provisions durant l’esmorzar i ben d’hora vam fer una de les activitats que més ens agrada i a la que últimament hi estem abonats: el dressin.

Així doncs, ens vam endinsar pel bosc lliscant per la via amb un dressin triple que mai abans havíem utilitzat (i que pesava com un mort!). Després d’uns 12 km que és el que ens va donar temps de fer amb les dues hores que teníem abans del següent torn vam fer via cap el proper destí: Kalmar.

Kalmar

A Kalmar les peces del puzzle de les nostres visites a Suècia ja van començar a encaixar. I és que l’agost de 2011 hi vam aterrar amb tota la família, concretament a un poble proper: Svanskog. La ciutat de Kalmar, però, era una assignatura pendent per nosaltres. Kalmar ja és una ciutat de mida mitjana, ja hi ha de tot i força. Però no us explicaré gran cosa: va ser una etapa de pur tràmit. Passejada, petites compres, sopar, dormir i carretera altra vegada.

La västkusten

A la costa oest ja hi havíem estat el 2010 amb la família sencera, que vam estar a una granja a Trollhättan (argh, ara veig que no vaig fer-ne cap post, només tinc les fotos!) i durant el primer viatge que vam fer a Suècia, el 2006! Si Dalarna és la Cerdanya, la Västkusten seria la Costa Brava (això dit pel Dani, eh?!). En tot cas, aquí ja hi ha força turisme, res a veure amb l’estació perduda a Sågen.

Nosaltres ens vam allotjar a casa d’uns amics que viuen una mica a l’interior, ja apartats dels pobles costaners (certament, és comparable a l’Empordà).

A banda de fer vida social (i practicar el suec) amb els nostres amfitrions, un matí vam aprofitar per fer geocaching i d’aquesta manera descobrir racons nous que no havíem visitat en les ocasions anteriors. Altra vegada li devem al geocaching part dels nostres descobriments de racons insòlits!

I perquè això ja s’està allargant massa, però podria escriure un llibre sencer sobre la visita a la casa d’un els amics, l’Oliver, i la seva manera de viure totalment alternativa. Un altre dia!

Oslo

I final de viatge: dos dies a Oslo, de visita a un altre amic.

A Oslo no hi havia estat mai i realment em va sorprendre molt gratament. Com ens va dir un dels nostres amics suecs: a Noruega es nota caler (ja us podeu imaginar que no ens ho va dir en català però és la traducció que en vam fer).

I no és només que tot sigui més car (que sí però com que anàvem tan espantats tampoc ens va semblar prohibitiu), sinó que la sensació va ser que tot plegat era molt més nou, més modern, més gran… però no precisament luxós i ostentós. Bé, no sé si m’explico.

L’exemple que més ens va sorprendre va ser el dels cotxes elèctrics. Molts dels cotxes ho són, i la majoria són Tesla, el primer cotxe elèctric per fer-lo servir de debò (jo no en tinc ni idea de cotxes però això és el que m’han dit).

I bé, primera (meva) visita a Oslo, visita de les coses típiques. Aquí en teniu unes quantes:

I si us heu quedat amb ganes de més, podeu fer el xafarder a l’àlbum de fotos.