Confinats

Dimarts 17 de març

Avui m’he passat el dia treballant. De 9 del matí a 8 del vespre, amb la pausa llarga del migdia.

Com que la classe de divendres del grau es va anul·lar vaig deixar fins dilluns a mitjanit per fer l’entrega de l’encàrrec que els alumnes tenien per divendres.

Els he de donar feedback i ho faig pel Teams, que ja començo a dominar. Faig canals i ordeno tasques, missatges i pdfs dels enunciats. Creo grupets de xat on els envio els PDF amb els comentaris.

Sembla que funciona, i parlar per xat amb els alumnes crec resulta més àgil i natural.

A banda de les classes tinc la feina de Pimpampum. Aquí tenim molts pocs missatges, tot i que els projectes no s’aturen, algun s’encalla.

Fem una reunió virtual per un projecte nou, ens posem a treballar de seguida.

Tenim sort de mantenir l’activitat a les feines, tant per la part econòmica com també perquè ens mantenen ocupats durant el dia. Les nostres rutines tampoc han canviat gaire.

De 6 a 8 de la tarda tenia classe amb els alumnes del postgrau, revisió de projectes. La proposta inicial era fer el mateix que amb els de grau: entrega pel Moodle i retorn amb comentaris. Em demanen fer-la amb un videoxat del Teams, que ahir van fer classe i va anar tan bé. Ho provarem.

A les 6 sóc davant de l’ordinador, i veig tots els alumnes amb el puntet vermell. Estan amb l’altra profe, encara no han acabat. Fem 15 minuts de pausa i ens hi posem.

Connecto la videotrucada i van apareixent les inicials, no els veig. En un dia ja han establert un protocol: només el professor i qui presenta està connectat amb video, la resta només amb audio.

Em sorprèn el silenci i l’ordre amb el que presenten. Ensenyen la feina compartint la pantalla. Tot va com una seda. Al lateral tenim oberta la finestra del xat i qui vol va fent aportacions per escrit, que vaig llegint.

Al moment dels comentaris tinc la impressió que estic fent un monòleg, alguns silencis són massa llargs, no els veig les cares ni com reaccionen.

Malgrat aquest desajust, acabo molt satisfeta de com ha anat i tinc la impressió que en el fons tots necessitem sentir-nos acompanyats i comunicar-nos, i encara que sigui de manera virtual i a distància, la cosa funciona.

Ho proposaré als de grau, que tinc classe divendres.

Continuo amb la meva dieta digital, tenia la impressió que em costaria més limitar-me a una hora màxim de mòbil al dia. Per sort, porto més d’un any practicant-ho i em resulta fàcil tornar a la rutina.

Miro, això sí, el Telenotícies migdia i vespre. Les notícies dels polítics sempre són les mateixes, m’interessa més el que expliquen després.

Un altre dia que no he sortit de casa.

Anterior Següent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada