Divendres 20 de març
És el dia que tinc classe amb els de grau. Els vaig proposar videotutories voluntàries. Al final seran 4 grups.
Connectem i parlem del confinament. Em sorprèn que alguns continuen creient que tot això durarà 15 dies.
De fet, ja em plantejo fer tutorials per l’exercici de WordPress en vídeo, que tenia pensat deixar-lo per la tornada.
Les videotutories funcionen prou bé, donar feedback en directe i que puguem intercanviar impressions és molt més satisfactori que uns comentaris en un PDF.
Torna a fer un bon sol i pujo al terrat fins el migdia. Decidim buidar el quartet del safareig que fa anys que està ple de trastos. Queda buit, però el terrat és la jungla.
Notícies, dinar, migdiada.
Els divendres com que vaig a Eina per la tarda només miro el mail i resolc alguna urgència de feina. M’agafo la tarda de festa.
Aquesta setmana mirem per la finestra contínuament. Estudiem les hores de més afluència als comerços de la zona. Monitoritzem l’afluència al súper de la cantonada, malgrat que mai hi ha gaire gent. Hem deduït que a primera hora de la tarda és una bona hora per anar a comprar.
Ens dividim la feina: el Dani anirà al Carrefour i la Casa Ametller i jo al súper de la cantonada.
Hi vaig amb una bossa de roba que faré servir de cistell per no agafar els que ha tocat tothom i una bossa més gran que faré servir per carregar. Ho tinc tot calculat.
Surto de casa decidida, disparada, a complir la meva missió. Em creuo amb una dona que porta mascareta. Nosaltres no en tenim, diuen que no calen però quan mirem el carrer la majoria dels que passen en duen. No sé d’on les han tret.
Entro al súper i em sorprèn que els dos treballadors de sempre estan tan panxos, no porten mascareta. Travesso un núvol de desinfectant, no sé si he coincidit amb amb la ruixada o és alguna mena de protocol que no conec.
Agafo unes llaunes de tomàquet, sucre, cervesa. Saquejo la secció de llaunetes de gat, que amb això no ens donen treva. De iogurts naturals no en queden, només d’ensucrats i amb gustos.
Passo per caixa, el caixer continua tan panxo. No sé si complim el metre de distància, però tampoc sembla gaire preocupat. Pago amb tarja, he de posar el codi, aix.
Torno a casa, les mans avall, no et toquis la cara. Obro la porta empenyent amb les claus, tanco amb l’espatlla. Pujo corrents, em rento les mans, la bossa fora que ha tocat el mostrador del súper. Endreço el que he comprat.
Torna el Dani amb la compra del Carrefour. A Casa Ametller hi havia cua, ja hi anirà demà. Missió avortada. Calculem que a l’hora del Telenotícies no hi haurà ningú. Moment ideal.
Lectura, gimnàs, lectura, notícies, tele i a dormir.
Abans de les notícies he baixat al contenidor a llençar l’orgànic. 58 minuts de mòbil. Dues sortides a l’exterior.
