Diumenge 19 d’abril
Quan em llevo encara no plou i decideixo posar una rentadora, l’estendré al sissí perquè s’assequi al safareig.
Mentrestant, frego amb ganes el terrat, amb una mica de sabó, que espero s’acabi d’endur la pluja. Queda ben net.
La resta del matí la dedico a fer-li companyia a la Wilma mentre llegeixo.
Aquest cap de setmana m’hauré acabat dos llibres: ahir Gent normal de la Sally Rooney i avui No logo de la Naomi Klein, que l’havia rescatat de l’estanteria dels llibres a mig llegir a l’inici del confinament.
Ara en puc començar dos de nous. Amb els llibres em passa una mica com amb el menjar: deixo el que em ve més de gust pel final. I seguint aquesta lògica, fa un any que tinc Benedicció del Kent Haruf esperant a la pila dels llibres per llegir. Em van agradar tant els altres que vull trobar el moment idoni per llegir-lo: llargs vespres assoleiats i tranquils. Ara entre la feina desestructurada, els concerts vespertins i la necessitat de consumir notícies no és el moment. Massa agitació per un llibre així.
Agafo el Hello world de la Hannah Fry, un llibre sobre algorismes que el Dani em va recomanar, i Autobiografia de la meva mare de la Jamaica Kincaid, que feia temps que el tenia a la pila dels pendents.
Fa una tarda perfecta per llegir, mentre plou. Menjo pipes amb sal.
