Confinats

Dijous 2 d’abril

Ens llevem amb el cel ennuvolat, m’anima pensar que és l’últim dia de mal temps. A través dels núvols, més prims, s’intueix el blau del cel,

Esmorzar. Feina. Dinar. Migdiada.

Tarda acabant els vídeos de divendres, responent mails. Corregeixo algun dels treballs que m’han enviat aquesta setmana. No m’estresso, la setmana vinent són vacances, ja ho faré.

A les 7 m’apunto a la primera classe del gimnàs en directe per Zoom. Aquests dies n’he fet a través de Youtube, m’he portat força bé.

A les 7 menys 5 connecto amb el Zoom. Em sembla un sistema primitiu, opac, poc usable. No sé què he de fer, però no sé com, em planto al final de la classe de zumba. El profe s’acomiada i puntualment comença la següent.

Malgrat l’aridesa del sistema, sembla que molts s’hi han pogut connectar. Som una bona colla, em sorprèn, però de seguida em faig càrrec que tots estem confinats i poder reconnectar amb la rutina encara que sigui a distància s’agraeix. Ens veiem tots en vídeo, això no m’ho esperava, però ja m’estic acostumant a aquesta invasió d’intimitat.

45 minuts intensos de classe, no és ben bé el mateix però la sensació és més propera de la que m’esperava. Penso que és la mateixa sensació que deuen tenir els meus alumnes. Tenir algú a l’altra banda, encara que lluny.

Em dutxo. Sopar. Telenotícies. Primera línia. Polònia. Dormir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.