Confinats

Divendres 15 de maig

Avui faig la passejada habitual, la intenció és tornar caminant per la sorra de la platja. Està molt bruta, amb tota mena de residus, fins i tot topo amb una rata.

Tinc dues hores de classe matinals. Ja m’hi he acostumat. El que les primeres setmanes se’m feia estrany, ho he assumit com a natural. Parlo sola a la pantalla, si faig alguna pregunta em conformo amb sentir un sol “sí”. Suposo que la resta assenteixen muts, també.

Passo els vídeos, faig un petit comentari entre cadascun. No hi ha dubtes al xat, i visualitzo els meus propis vídeos, com a espectadora. Malgrat la improvisació i precarietat de tot plegat, no estan tan malament. El millor és que els alumnes tenen la tranquil·litat que els tenen allà, que els poden recuperar quan calgui.

Em preocupa una mica la idea de videotutorial, que segueixin al peu de la lletra el que jo faig, com si fos una recepta, quan precisament vull mostrar un simple exemple neutre perquè vagin molt més enllà. No sé si ho aconseguiré.

Al migdia, decidim dinar de restaurant després de dos mesos. Ja que ho fem, ho fem bé, i encarreguem a Ca l’Arqué una esqueixada de bacallà, unes faves a la catalana i una espatlla de cabrit al forn. Ho vaig a buscar i m’ho entreguen molt ben posadet en safates d’alumini. Ens regalen unes olives.

Un cop a casa, parem la taula una mica elegant, que avui fem un menjar especial. Destapem les safates i en un quart d’hora ens ho hem cruspit tot. Ben bo, com sempre.

Trobem a faltar, però, estar al restaurant, el ritual d’escollir de la carta, picar les olives durant l’espera, que arribin els plats, primer els primers, després el segon. Decidir si volem o no postre. Negociar com ens partim el postre que acabem demanant. Acabar satisfets i rematar amb el cafè que ens podríem prendre a casa.

No és el mateix, però és el que tenim ara. Intentarem conservar-ho, un cop per setmana.

A la tarda es confirma que Barcelona i l’àrea metropolitana passarà a la fase 0.5. Podran obrir les botigues sense cita prèvia però no ens podrem reunir ni a cases ni a bars. Crec que aquí a tots ens sembla bé. A Madrid, que també els han deixat en aquesta fase zero avançada, estan que trinen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.