Jo de petita al passeig de Palamós, la foto tota esgrogueïda

Per què no m’agrada Instagram

Els que em coneixeu sabeu que des que va aparèixer Instagram he estat molt crítica amb aquesta xarxa social (és una xarxa social? Flickr és una xarxa social?), i fa temps que vaig dient que us explicaré el per què. Doncs allà va: Com ja vaig dir un dia, per mi Instagram és a la fotografia el […]

Excursió a Can Devesa

Avui els Reis ens han dut un dia fantàstic per fer una excursioneta. Com que ja tenim força vist el sector dipòsit, ermites i poblats ibèrics avui hem decidir atacar una àrea que està ben a prop de les altres però per la que mai ens hi havíem deixat caure, intentant passar per camins nous. […]

Elefant del sabó amb la caixa al costat

Sabons Avon

L’altre dia remenant els armaris me’n vaig adonar que segurament la dèria amb els sabons de pastilla em ve de petita. I és que a banda de dutxar-me amb sabó de pastilla des de fa molts anys, quan vaig de vacances em firo de sabons locals, els normals dels súpers, i així cada vegada que […]

Les meves bicis

Avui he recuperat la meva bici de tota la vida, la mountain bike (quan la vaig comprar és el que es duia…). I després d’uns quants anys de fer servir la bici plegable (que no ens enganyem: no és el mateix) he recordat altra vegada com m’agrada anar en bici! 🙂 I he pensat en […]

Floïd Blue i el regalar per regalar

No sé si és perquè m’estic fent gran, perquè cada vegada tinc més consciència ecològica, o perquè quan necessito alguna cosa me la puc abastir sola, que últimament no tinc tanta ànsia per rebre regals. Quan em demanen què vull pel sant i aniversari (els compleixo junts) o per Reis sovint no se m’acut res, […]

Dues fotos meves de petita amb la gata en braços

El Basilio, la Rosita i la mixeta de Palamós

Fa temps que estic intentant escanejar els negatius de quan era petita i, en general, tots els que cauen a les meves mans. Avui he estat fent endreça i ha reaparegut la caixa de negatius a mig escanejar, Polaroids i tota mena de records. Els deso en caixes i de tant en tant me’ls miro, […]

Detall d'un comecocos

Endreçar

Avui he anat a casa el meu pare a “endreçar”. Endreçar vol dir anar obrint caixes i caixes de coses oblidades i classificar-les: això és meu, això és de la Núria, això es pot llençar. I tornar-ho a posar altra vegada en caixes fins que d’aquí X anys ho tornem a endreçar… Doncs bé, avui […]

El meu àlbum de Don Quijote

Aquests mesos han estat de caos total: buidar un pis ple de trastos implica reconfigurar tota una casa de per sí plena de trastos. I gràcies a aquest rebombori he trobat un munt de coses que ni imaginava que conservava. I, entre elles, els meus àlbums de Don Quijote de la Mancha, aquells que donava […]

A l’estació de França

Últimament venir a Badalona és millor que mai. Surto de casa i agafo el Bicing que m’han posat a la cantonada, vaig xino-xano a l’estació de França i deixo la bici just davant. Entro a l’estació i els trens semblen més macos, tots allà ben posadets, en un espai preciós. Gairebé sempre ja hi ha […]

Full de letrayon amb un 12 daurat, es transparenten números que hi ha a l'altra cara

Herència tipogràfica

Una de les coses que, inconscientment, em va deixar el meu avi va ser la seva col·lecció de letrayons i letrasets, entre moltes altres rampoines amb les que feia els cartells de la botiga. Quan van endreçar el seu despatx em vaig assegurar que tot aquest material seria per mi. I, evidentment, ningú m’ho va […]

La cafeteria del Corteinglés

Quan era petita, els dilluns al matí no anava al cole. La meva mare tenia festa i anàvem al Corteinglés (algun altre dia us explicaré la identificació Barcelona-Corteinglés meva i de ma germana) (ja se sap que la gent de fora…). El cas és que algun d’aquests dilluns la meva mare em pujava a la […]

Portada del conte "Los Barbapapá molineros" amb el meu nom escrit a dalt i una taca rodona d'una tassa

El meu llibre dels Barbapapàs

Mai l’havia perdut, però feia temps que el tenia en una estanteria de casa el meu pare… gairebé ni el recordava! Realment és un dels grans tresors de la meva infantesa 🙂

Fuet extra

Dels anuncis nadalencs que recordo de quan era petita, n’hi havia un que em feia sentir que pertanyia, com a mínim, a l’aristocràcia: el del torró 1880. El turrón más caro del mundo. A casa meva el compràvem. El millor torró del món. El més car. Evidentment, ara sé que no pertanyo a cap classe […]

Olor de roses

L’altre dia vaig passar per un carrer on, als marges, hi havia plantats rosers. La meva reacció primera va ser la d’acostar-m’hi per ensumar les roses. Com quan era petita. Però aquesta vegada vaig aspirar fortament i, instintivament, de seguida em vaig fer enrera: aquelles roses feien olor d’ambientador de rosa. Pudor de lavabo de […]

El cuarto fred

L’altre dia veig veure un vídeo de Francisco Ruiz de Infante en que un gat es mejava un ratolí. A la nit vaig somniar que un gat es menjava el Naranjito, que s’havia escapat de la gàbia. I és que, des de ben petita, tot allò que em fa una mica de por ho somnio […]

Una sola sabata

Quan vivia a casa la meva mare, a Badalona, des de la finestra veia la teulada de la Plaça Vella, el mercat antic. Hi ha una part que només té un pis d’alçada i, sense saber com, allà s’hi acumulaven els més estranys objectes, que de tant en tant uns operaris s’encarregaven de retirar. De […]

Barbapapa (Yolanda: no estem soles!)

La Yolanda i jo, malgrat que de petites vivíem molt allunyades, teníem una cosa en comú que ens estranya no compartir amb la resta de la humanitat: els Barbapapa. Em sorprèn que, quan només hi havia dues cadenes de televisió, ningú de la meva generació recordi aquests dibuixos animats. Eren uns personatges de colors que […]

Tengo una vaca lechera

Avui m’ha vingut de cop i volta la cançó de La Vaca Lechera, en la meva versió personal… Tengo una vaca lecheeeeera,no es una vaca cualquieeeeera.Me da leche merengada,ay qué vaca tan salada, tolón, tolóóóóón,tolón, tolóóóóón. Un cencerro le he compradooooo,y a mi vaca le ha gustaaaaado.Se pasea por el prado,mata moscas con el rábano, […]