Confinats

Dimarts 14 d’abril

Avui toca tornar a treballar després de les vacances.

Decideixo implementar un nou pla perquè les classes no se’m mengin la major part del dia: pel matí faré feina de Pimpapmpum. Per la tarda, la prioritat seran les classes.

Aprofito que no hi ha gaire mails i cap feina urgent per avançar temes endarrerits. En el fons m’agrada aquest canvi de ritme, de poder contestar els mails un o dos dies més tard, ningú té especial pressa per res.

Actualitzo un WordPress complicat, faig un pressupost i contesto peticions endarrerides.

Reviso les webs dels premis Wapps de la Fundació.cat, dels que en fa molts anys que en sóc jurat. Com sempre, la conclusió és la mateixa: els millors projectes són els que tenen millor contingut.

Al migdia pujo al terrat per aprofitar el sol. Fa ventet, però llegeixo una estona. Controlo els girasols que, gràcies a la malla protectora, no han estat atacats pels gats i se’ls veu ben eixerits.

A la tarda reviso mails de les classes i acabo de treballar bastant aviat.

El confinament comença a fer-se pesat. Tenim la sort d’estar tranquils i amples, però començo a preguntar-me si quan pugui sortir a passejar me’n recordaré de caminar. Potser és una tonteria, però tinc la impressió que fins i tot el cos ens deu estar canviant.

A les 7 gimnàs. Entra el sol per la finestra i suo de valent, l’he d’obrir.

Miro un instant el cel i veig una cosa que em sorprèn: l’estela d’un avió, que es va desfent. Me la quedo mirant com si fos una cosa estranya.

Miro una estona el Twitter. Es veu que el Rajoy se salt el confinament per anar a caminar.

Aplaudiments. Concert (amb taps). Lectura. Telenotícies. Sopar. Sèrie. Dormir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.