Diumenge 26 d’abril
Avui és el primer dia que els nens poden sotir al carrer. Trec el cap per la finestra a les 8 i, com era d’esperar, no hi ha ningú.
A les 9, torno a mirar i continua sense ni una ànima. A quarts de 10, una mare camina amb dos nens.
Per un moment, penso que han decidit quedar-se a casa, que ja no els ve d’aquí, que ja sortiran un altre dia.
Pujo al terrat, que fa un dia esplèndid. Miro els girasols, i en detecto dos amb la tija agredida, un directament trencat, l’altre ben perjudicat.
Maleeixo les gavines que volten pel terrat. Arrenco el que està trencat i hi planto una pipa nova, a veure si hi som a temps. Redreço l’altre, li poso una crossa amb un pal de broqueta i, de fet, en poso a tota la resta de girasols, amb la puxa amunt, protegint-los dels atacs.
Aprofito per llegir una bona estona al terrat i vaig mirant el carrer de tant en tant.
A partir de les 11 ja es comencen a veure pares amb criatures. Cap camina, la majoria van sobre un patinet, els menys sobre una bicicleta.
A les 12 sembla que els han deixat anar tots: des del terrat veiem una cruïlla del carrer del Mar, que s’ha convertit en un tràfec constant de nens amb patinet amunt i avall. Els carrers paral·lels, buits. Em sorprèn com tenim assumit que hi ha carrers per passejar quan, amb les botigues tancades, tan bo és l’un com l’altre i més si cal respectar les mesures de seguretat.
No em vull ni imaginar com deuen estar la Rambla i el Passeig Marítim, és de suposar que tothom ha anat a desembocar allà. Jo, continuo llegint i mirant-m’ho.
De seguida, s’escampen imatges a Twitter de carrers plens, i es fan notar els indignats per la irresponsabilitat de no mantenir la distància de seguretat. Al Telenotícies surt la Platja de Badalona, amb força gent, però no em sembla que no es respectin les distàncies, no es veu especialment atapeïda. Si l’haguessin tancat, com de fet passa a Barcelona, estaria tothom al passeig i encara seria pitjor. Espero que no la tanquin, és el que més de gust em ve en aquests moments.
Al vespre, comencen a circular teories de que la culpa de tanta densitat és dels teleobjectius de fotògrafs malintencionats, que a les imatges ens enganyen.
A la tarda intento millorar el blog del màster, que va lent. No tinc accés al servidor, i fent maniobres perilloses me’l carrego. Ni recovery mode ni punyetes, apareixen els warnigs ben visibles a la pàgina i no puc accedir a l’admin.
En diumenge tarda no hi puc fer més, intento concentrar-me altra vegada en la lectura, que fa el dia perfecte de sol i temperatura.
Abans dels aplaudiments faig el control dels coloms. Gairebé ho dono per perdut. Intento mirar si l’obertura on hi havia la cria fa uns dies, que ja era grandeta i l’havia vist sortir, està desocupada. Munto la càmera al pal de pintar i en gravo un vídeo.
Ja no hi ha el colom jove, però hi tenim un altre inquil·lí, qui sap si covant un ou.
Torno a penjar tires platejades davant el forat, almenys disminuirà el trànsit de coloms entrant i sortint, que alguns no s’atreveixen a entrar, serà una millora. Em sembla que deixaré el desnonament per més endavant.
