Vacances a Suècia 2014: Skåne i Göteborg

Un any més escric les impressions de les vacances des d’un mitjà de transport (actualització: i el remato uns dies més tard des de casa) (actualització 2: avui, 29 de novembre, l’acabo i el publico).

Aquest any sóc al trajecte Malmö > Göteborg, 2.30 h de tren ràpid amb wifi i bar que ens va costar uns 45 euros per tres persones. De camí tenim a mitja família que ve de Barcelona en avió: passarem els últims dies de les vacances ben acompanyats 🙂

Aquest any el nostre periple per Suècia ens ha dut a un racó que inexplicablement encara no havíem explorat: el sud, la regió d’Skåne, una zona minúscula si la mirem en comparació a la resta de Suècia, la punteta de baix de tot. En tot cas, quan hem tornat el cotxe marcava 1200km més que el dia que el vam agafar, imagineu-vos les voltes que hem donat.

Per aquestes dates, a Suècia tothom ja assumeix que estem a la tardor, fa força fresca, parlen en passat de l’estiu i hi ha botigues que anuncien que ja tenen les flors de tardor.

Després d’una setmana voltant per zones més urbanes i zones més rurals tinc la sensació que a nivell de temporada de vacances és com si allà anéssim de vacances al setembre: ja comença a fer dies una mica més lletjos i els llocs que durant les vacances estan a vessar comencen a plegar veles. I és que, segons ens han comentat, els suecs fan vacances al juny i juliol, certament ara a l’agost es veuen ben pocs turistes.

Copenhaguen

Abans de passar a Suècia vam decidir aterrar a Copenhaguen, que està separada de Malmö pel pont d’Öresund. Estan ben bé de costat.

Pont d'Öresund vist des de molt lluny
El pont d’Öresund vist des de Malmö

A Copenhaguen vam tenir-hi una guia excepcional, la Rosa, ex-Eina, que hi està estudiant un màster i ja fa un any que hi viu encantada. Acabats d’arribar ens va dur a fer una volta pels punts més característics de la ciutat i ens va recomanar per l’endemà anar a una part menys turística però també amb molt d’encant: la zona dels llacs, el mercat de Torvehallerne i les rodalies d’aquestes zones, que van incloure una passejadeta pel jardí botànic.

De fet, el 2006 vam fer una altra visita llampec a Copenhaguen, sempre ens agafa de pas, en aquella ocasió fent escala entre Suècia i Berlín. La impressió que em va donar aleshores és que és una ciutat cara, i aquesta vegada també vaig tenir la impressió que els preus eren ben bé 1.5 vegades els nostres. De fet, la Rosa ens va explicar que molta gent treballa a Copenhaguen però viu a Malmö, molt més barat. Un bon negoci 🙂

Després de visitar tot el que ens va donar temps aquell matí a Copenhaguen, vam agafar l’Öresund tåg que comunica Copenhaguen amb Suècia, i cap a Malmö.

Vista des del tren mentre passa per sobre el mar, la barana queda moguda
Passant pel pont d’Öresund amb el tren, els cotxes van per dalt

Skåne

Skåne és la regió del sud de Suècia, i aquí parlen Skanska, que vindria a ser l’andalús d’aquí. Bé, no exactament com l’andalús però costa d’entendre. Sona a suec parlat per un francès, i amb només un curs de suec a les espatlles ja us podeu imaginar que poca cosa pescava.

El paisatge d’aquí, a diferència de la resta de Suècia que es pot resumir com a bosc, bosc i més bosc, i per tant molt verd, és molt més marró. Moltes vegades amb el cotxe tenia la impressió d’estar a l’Empordà: camps i camps de blat segats plens de bales de palla.

Camp segat ple de bales de palla
Aquesta foto gairebé us la podria colar com de l’Empordà, eh?! 🙂

També els boscos que hi ha no són “de moqueta”, tots folrats de blåbär (nabius) i molt humits, molts tovets al passar-hi. Al contrari: hem trobat boscos molt semblants als nostres, més secs i durs i amb poca vegetació sota els arbres. Tampoc hem pogut fer una de les activitats que més ens agrada: collir blåbär (nabius), hallon (gerds) i smultron (maduixetes) pel camí. No sabem si és que per aquí no se’n fan o és que la calor gens habitual que ha fet aquest estiu els ha fet desistir de sortir.

Hem estat una setmana sencera voltant per Skåne: cinc nits a la banda oest i dues a la banda est. He notat molta diferència entre les dues bandes. La banda oest és on hi ha les grans ciutats. Es nota que hi ha molta gent i molta indústria, tot molt més condensat. La banda est és molt més rural, també la costa es nota molt més tranquil·la però a la vegada molt turística.

De fet, la impressió que tinc de Suècia és que a tot arreu hi ha el mateix però el que canvia és la densitat en què hi ha les coses: és com si fos de goma i quan més al nord estàs més estirada està, més repartit està tot.

De ciutats aquest any hem visitat Malmö, Lund i Helsingborg, tot i que mai hi dediquem massa esforços: ens interessa més la natura. En tot cas, tant Malmö com Lund ens han semblat unes ciutats ben boniques.

A Malmö hi vam visitar la turning torso del Calatrava (sembla que de moment no cau però alguna queixa n’havia sentit), és realment molt maca, molt més que els ponts o auditoris que tenim per allà baix. I no només la turning torso és xula, el barri que hi ha al voltant amb vistes al pont d’Öresund és realment impressionant, tot nou, ampli, ajardinat… quan em toqui la loteria em compraré un àtic allà 🙂

Vista de la Turning Torso des de baix
La turning Torso del Calatrava, la torre més alta d’escandinàvia

A Malmö vam coincidir que hi feien un festival: el centre estava tot ple de paradetes de tota mena de menjar, i d’entre les més nombroses i concorregudes hi havia les de “churros”, on algun Paco, Juan o Pepe estava fent l’agost.

Persones amunt i avall davant l'escenari del concert. Un home arrossega un contenidor de brossa verd.
En aquest festival cada “colla” s’apropiava d’una taula a prop de l’escenari, paraven taula i hi carretejaven un contenidor d’unes dimensions considerables.

De fet, ens sorprèn bastant l’èxit dels xurros (fins ara l’únic menjar de casa nostra que havíem trobat en paradetes era la paella o les tapes) si tenim en compte el precedent d’anar aquest agost a prendre alguna cosa amb uns suecs a Barcelona i que es van demanar uns xurros, cosa que jo associo a xurreries o situacions molt concretes, no a una cosa que demanes amb una coca-cola i unes olives.

Ada i jo davant una parada de xurros
Una de les moltes paradetes de xurros… #marcaespaña (i fixeu-vos amb la xocolatina gegant que porta la de la dreta, segur que li havia tocat en alguna tómbola)

Per Lund també hi vam fer un volta: és una ciutat universitària, molt neta i polida, amb uns carrers de la ciutat vella molt ben conservats i una gran catedral. Tot plegat amb molt d’encant, poca més cosa us en puc dir perquè tampoc la vam visitar a fons.

Exterior de la catedral de Lund
La famosa catedral de Lund
Ada i jo caminant d'esquenes per un carrer de llambordes

I finalment Helsingborg, que en aquest cas ens vam limitar a fer un passejada ràpida pels volts de la terminal de ferrys que comuniquen amb Helsingor, a Dinamarca, pujar a l’Slottshagen, un parc que es mereixia dedicar-li més temps en un dia amb bon temps, i tornar perquè la pluja ens començava a fer massa la guitza,

La natura

El primer que vaig fer quan vam decidir la zona que visitaríem aquest any va ser marcar al mapa els parcs nacionals. A Skåne n’hi ha tres: el de Söderåsen, el de Dalby i el d’Stenshuvd. En vam visitar dos, però els millors passejos no van ser precisament pels parcs nacionals.

Söderåsen Nationalpark

En vistes a que el temps a mig termini pintava molt insegur, el primer dia que vam estar a Malmö vam fer cap a aquest parc nacional, situat relativament al nord d’Skåne. Com tots els parcs, està molt ben conservat i indicat, tot perfectament posat per gaudir-ne amb la màxima comoditat.

Cartell amb indicacions de totes les excursions
Al punt de sortida de totes les rutes del parc de Soderåsen

Donat que encara no estàvem gaire familiaritzats amb el paisatge de la zona el que més ens va sorprendre va ser que en comptes d’un bosc de pins i avets ens vam trobar amb una fageda. Molt maca, però altra vegada podria ser de per allà baix: la fageda de’n Jordà.

Faigs al parc de Söderåsen
Faigs al parc de Söderåsen

Vam fer una ruta circular de 7km, gens cansada, amb una temperatura agradable però que se’ns va fer un pèl monòtona, comparada amb les que ens tenen habituats aquests paratges.

Dalby Nationalpark

Aquest parc nacional és com de broma: el camí més llarg el que en voreja el perímetre fa exactament 1.5km, imagineu-vos com n’és de petit que en poc més de mitja hora ja li has fet la volta. En aquest cas, més que un parc nacional sembla un jardí.

La característica principal que hi vaig trobar és que feien molt d’èmfasi en el fet que no es retiren els arbres morts, com tampoc es fa a la resta, però en aquest cas era exagerada la quantitat de fusta en descomposició que hi havia per terra, arbres caiguts, troncs mig menjats per (suposo) infinitat de bitxets, molta vida. Això sí: com a qualsevol parc, els troncs caiguts que podrien entorpir el pas estaven meticulosament tallats al pas del camí.

Djurholmen

Com acostuma a passar, el que no t’esperes és el que més sorprèn. I això ens va passar el dia que vam arribar a Förslöv, una miqueta més al nord, on ens vam allotjar a una granja que vam trobar via Airbnb i en la que només arribar vam escandalitzar uns nens que per trencar el gel ens van presentar els conillets que tenien com a mascota. Doncs bé, el primer que se li va ocórrer dir al Dani va ser que a Catalunya mengem conills. Aquella granja ja no està llistada a l’Airbnb.

Un cop instal·lats vam agafar el cotxe i vam anar a voltar. Vam trobar una indicació cap a Djurholmen (alguna cosa d’animals, que després va resultar que no) i cap allà que vam anar.

I ens vam trobar fent una fantàstica excursió improvisada, ara sí, molt variada: per bosc, amb riuets, per camps… només patíem perquè ens havíem endinsat a fer una mica de reconeixement i la curiositat ens va fer anar més enllà i més enllà i se’ns podia fer de nit, però com que allà això de la posta de sol és força més lenta vam aconseguir donar tota la volta i tornar sans i estalvis.

Si aneu per la zona, us ho recomano. A més, molt ben equipat (com gairebé tot arreu) per fer pícnics.

Bosc ombrívol
El primer tram que vam fer al Djurholmen
Zona sense arbres amb una petita torre per veure animals
Aquí ens hi hauríem pogut quedar per avistar alguna bèstia…

Hallamölla

Ja a la zona est, amb base d’operacions a Tomelilla, un dia ens vam acostar fins al Christinenhof Ekopark, un gran recinte presidit per un castell on s’hi fan tota mena d’activitats relacionades amb la natura.

Allà mateix hi vam començar una altra excursió, que ens va dur fins a Hallamölla, la cascada més alta d’Skåne (sempre a tot arreu hi ha alguna cosa que és el “més” d’alguna cosa i després te n’adones que no n’hi ha per tant) on hi ha un molí molt antic ja en desús.

Una altra passejada que val molt la pena, fàcil, ben indicada i variada.

Construcció vista des de dalt, amb la teulada vegetal
L’edifici del molí. Moltes de les teulades de les cases d’Skåne són com aquesta, ben curioses.
Ramat de vaques que ens miren al nostre pas
El camí passava per un prat on ens vam topar amb un bon ramat de vaques…
Dani al caminet

Delsjön, a Göteborg

Després de la setmana a Skåne vam anar a passar el final de les vacances a Göteborg amb la resta de la família: ens vam trobar amb l’expedició que mentre escrivia la primera part d’aquest post estaven venint en avió.

Allà vam fer vida de ciutat i familiar, però un matí el Dani i jo vam fer una escapada fins a un lloc que ens va sorprendre força: el Delsjön, (o llac partit), ben bé a tocar de Göteborg (vam sortir a peu del nostre allotjament) però que podria ser a un lloc enmig de la natura (bé, en un punt passa pel costat l’autopista, aquí es veu la trampa, per la resta sembla que estigui vés-a-saber-on).

Entre una cosa i l’altra, vam acabar fent 20km vorejant l’Stora delsjön (com que és el llac partit hi ha el gran i el petit, així de fàcil) i gaudint d’un paisatge que poc m’esperava trobar tan a prop de la ciutat.

Vista del llac, bastant núvol i ombrívola
Camí emmig del bosc

Més coses xules que vam fer a Skåne

Bé, vaig una mica per feina, però d’altres coses que val la pena mencionar:

1. Dressin de Tomelilla a Fyledalen

Això del dressin ja ho havíem fet fa uns anys i ens havíem quedat amb les ganes de tornar-hi. Un dressin és aquesta mena de bicicleta que va per la via, en aquest cas una via abandonada que van restaurar i que surt de Tomelilla. Si en voleu més info, la teniu a dressin.se

Quan arribes al final de la via “aparques” el dressin i pots esmorzar tranquil·lament (si el temps ho permet)

És realment molt agradable anar xino-xano amb aquest trasto, parant-te pel camí i gaudint del paisatge, és a una velocitat molt adequada.

Llàstima que se’ns va fer una mica curt el trajecte, i això que eren 8 kilòmetres d’anada i 8 de tornada!

Passa per llocs molt xulos 🙂
Ens va caure un petit xàfec, sort que just en aquell moment ens vam poder refugiar sora uns arbres ben tupits.

Flyinge

Com que anàvem amb una enamorada dels cavalls, vam anar a fer el xafarder a Flyinge, una hípica que va resultar ser la més gran de Suècia i una de les més antigues del món (veieu? ja hi tornem a ser amb el “més”).

Doncs va resultar que sí, que era impressionant, tot estava impol·lut i tothom anava vestit impecable. M’imagino que deu ser un escenari perfecte per rodar-hi pel·lis d’allò més glamouroses.

A les quadres s’hi podia menjar sopa!
Aquesta és la pista més nova, però hi havia un munt d’edificis clàssics, no tinc més fotos.

A banda de passejar-nos per tot arreu, vam aprofitar per dinar allà, realment llocs com aquest (o especialment els camps de golf) valen molt la pena per dinar-hi ja que tenen una cuineta on hi fan el dagens rätt (plat del dia) on s’hi menja prou bé i bé de preu.

Ales Stenar

Això vindria a ser la Sagrada Família d’Skåne, on segur que hi va a parar tothom, però val la pena anar-hi.

Com a tot Skåne bufava el vent, però en aquest cas et podies mantenir dreta de tan fort com bufava!

Les Ales Stenar són un monument que consisteix en unes pedres col·locades en forma de vaixell que daten de l’edat de Bronze o de Ferro, sembla ser que no està clar, com tampoc està clar si eren un monument funerari o una mena de calendari solar.

El curiós del cas és que vam llegir que fa uns anys se’n va fer una remodelació sense seguir gaire criteris “científics”, hehe!

Inevitable foto de narcolèpsia

Djurpark

Ja que al Djurholmen no hi vam trobar gaire animals, ni tampoc vam fer gaire fortuna a la resta de llocs (com sempre), vam anar a fer una visita a l’Skånes Djurpark, el zoo d’animals nòrdics.

La veritat és que va ser força xulo, no és que hi hagi un fotimer d’animals però sí que pots veure perfectament tots els de la zona, i a més força a prop.  Em va agradar molt veure el gat fer, el linx, les guineus i un osset molt divertit que es banyava jugant amb una pilota.

L’ós que jugava amb la pilota, estava encantat!
El gat fer
Guineus àrtiques, que canvien de color si és hivern o estiu (el Fjällräven de les motxilles!)

I, per suposat, els típics ants, cérvols, daines i rens, és clar!

L’ant mascle amb les seves banyes
La femella d’ant i la seva cria

Nostalgimack

L’any passat, quan vam estar per la zona de Kisa, ja vaig comentar que una de les atraccions principals de la zona era una Nostalgimack, una gasolinera conservada tal i com era en una altra època.

Doncs bé, aquí vam creuar-nos amb una altra, a Harlösa, a mi m’encurioseix moltíssim aquesta afició!

Aquí teniu un article ben divertit: http://www.sydsvenskan.se/omkretsen/eslov/bildextra-nostalgimacken/

La gasolinera conservada tal i com era
Tenen un cotxe de la policia partit per la meitat i literalment empotrat a la tanca

El sud del sud

Doncs ja que estàvem al sud de Suècia, l’últim dia a Skåne ens vam acostar fins al punt més meridional, el que està més al sud, en diuen Smygehuk i la veritat és que si no fos pel fet d’estar tan avall no ho destacaria.

Més maques eren les platges i el mar que hi havia també al sud, però menys:

Doncs bé, fins aquí, que és tard i plou 🙂

Si voleu veure les fotos, com sempre, les teniu a l’àlbum

One thought on “Vacances a Suècia 2014: Skåne i Göteborg

Comments are closed.