Vacances a Suècia 2013: Kalmar, Öland, Kisa i Stockholm

Aquesta vegada no escric les impressions de les vacances des d’un tren, sinó a més de 10.000 metres d’alçada connectada al wifi de Norwegian. Ja som de tornada d’una setmaneta a Suècia que ha donat força de sí.

La ruta aquest any l’ha mig decidida Ryanair: el vol més econòmic que vam trobar era a Kalmar, relativament al sud, i estem tornant via Stockholm, que sempre es mereix una visiteta. Això fent escala a un poble, Kisa, on tothom ens preguntava com havíem anat a parar allà.

Anem a pams.

Kalmar

Kalmar és una ciutat relativament gran, substancialment més gran de les que havíem visitat en el nostre periple cap al Nord. El que ens va sorprendre per sobre de tot és la quantitat de gent que hi havia. Vam arribar en el que suposem era la festa major i literalment hi havia carrers pels que no s’hi podia caminar. Mai ens havíem trobat amb una situació com aquesta a Suècia, més aviat al contrari: silenci i ciutats pràcticament desertes.

En una ciutat relativament petita hi havia muntats tres escenaris per concerts, un espai de cavallitus força gran i tota mena d’atraccions per tots els gustos. I, per suposat, els amants del raggare es passejaven amb els seus cotxes americans restaurats, com ho fan en major o menor mesura a totes les ciutats i pobles que hem estat.

A Kalmar vam estar a un d’aquests hotels sense recepció, en que t’envien un codi per mail i tu mateix t’espaviles. En aquest cas, però, la confiança anava més enllà i, un cop a dins, totes les habitacions estaven obertes i tu mateix havies de buscar quina se t’havia assignat i agafar la clau que hi havia dins de l’armari. Per marxar, deixaves la clau altra vegada dins l’armari i au!

Öland

Kalmar està bé, però el realment interessant és l’illa estreta i allargada que hi ha just al costat, Öland.

Per anar-hi cal creuar un pont d’uns 6 km des de Kalmar, vindria a ser allò de la cançó de seráááá maravillosoooo viajar hasta Mallorcaaa… però en versió sueca.

El nostre objectiu era llogar una bicicleta per fer una bona passejada com ens havia recomanat l’Oliver, que va tenir el detall d’enviar-nos un mapa per correu postal amb possibles rutes.

Ens vam decidir per una ruta de 40km pel Böda Ecopark, situat al nord de l’illa, que a lo tonto a lo tonto està a la friolera de 94km de Kalmar. Vam anar a un camping gegantí, el Böda Sand, i vam llogar les bicis per tot un dia pel mòdic preu de 120 corones cadascuna (uns 14 euros).

Aquesta passejada en bici ha estat sens dubte el millor del viatge: la ruta estava perfectament indicada i la major part del recorregut transcorria per boscos carregats de blåbär (nabius) que de tant en tant ens aturàvem a degustar.

A mig camí vam arribar a una zona de bany, a la punta de dalt de tot de l’illa, i allà vam dinar amb vistes al mar.

El trajecte continuava per l’altra costa de l’illa (com ja he dit que és molt llarga i estreta) i allà, en una zona on aparentment no sembla que hi pugui haver res ni ningú, vam seguir un senyal de cafè i vam arribar a un racó idíl·lic amb pastissets i cafè i un munt de gent fent el fika a la vora del mar. Coses que em sorprenen de Suècia: estar al mig del no-res i de cop i volta trobar un lloc on sembla que tota la gent de la zona s’hagi posat d’acord per anar-hi a la mateixa hora.

I xino-xano vam creuar altra vegada l’illa per tornar al punt d’origen, tornar la bici i passejar per la platja del camping abans d’emprendre el camí de tornada a Kalmar.

Per si a algú l’interessa la ruta és aquesta, apta per a tots els públics:

View Larger Map

Definitivament Öland ens va semblar que mereixia més temps, i no descartem tornar-hi l’any vinent per fer una ruta molt més extensa en bici dormint en alguns dels càmpings que hi ha.

Kisa

El següent destí va ser Kisa, un punt a mig camí entre Kalmar i Stockholm. Aquesta era la raó que donàvem als que ens preguntaven com havíem anat a parar allà, perquè certament la decisió es va basar en aquest motiu. Bé, aquest i perquè ens agrada anar a llocs on no hi ha turisme (o no gaire) i descobrir com s’hi viu.

I és que Kisa és un poble del que podríem anomenar la Suècia profunda, sense cap encant especial, ni cap reclam turístic més enllà d’estar a 40 km de Vimmerby, el poble on hi ha el parc temàtic de la Pippi Långstrump. De fet, el nostre hotel tenia 29 habitacions i hi estàvem sols, i altra vegada aquesta confiança en els hostes: el check-in era de 15.30 a 17.30 h i com que vam avisar que arribaríem una mica més tard ens van deixar les claus a la bústia, i tot l’hotel a la nostra disposició.

Allà hi vam passar tres dies, l’etapa més llarga del viatge.

A Kisa hi ha dues pizzeries i un gatukök (una mena de fast-food on hi fan salsitxes, kebavs i hamburgueses), i és que una de les coses que em sorprèn més és que a la majoria de pobles no hi ha el concepte de bar, entès com un lloc de reunió on hi vas per lleure, per compartir un temps amb algú. La sensació que tinc en aquests llocs és que la gent menja perquè ha d’alimentar-se, no per fer vida social. De fet, el vespre que vam anar al gatukök només hi havia una altra taula menjant allà, la resta s’ho enduien, fins i tot per menjar-s’ho al cotxe al parking d’allà al costat o mentre conduïen.

Però bé, com que al que venim nosaltres és a gaudir de la natura, Kisa ens va igual de bé que qualsevol altre lloc: el que és molt agradable és que allà on et trobis sempre hi ha alguna cosa digna de veure, i està ben indicada des de la carretera.

L’endemà ens van acostar a Västerby per fer una excursioneta i vam aprofitar per fer un cafè al camp de golf, que a Suècia n’hi ha molts, en general són força glamourosos i un molt bon lloc per dinar o fer un cafè a un preu més que raonable.

A prop de Västerby hi havia un lloc força curiós de veure, la Trollegater Naturreservat, que literalment és la reserva natural dels carrers dels trolls. Per un tema de glaciacions van quedar les roques posades de manera que s’han creat unes galeries subterrànies on hi habiten els trolls. Ara em sap greu no haver entrat per un d’aquells foradets i descobrir com viuen allà sota, hehe!

Des de Kisa també vam visitar l’estació d’sky de Tolvmannabacken que comparada amb les nostres és una mica de joguina, que allà no hi ha grans muntanyes, però a l’hivern ja deu fer el fet.

La passejada més maca per la zona de Kisa (bé, de fet queda més a prop de Vimmerby) va ser pel Norra Kvill national park, un mini-parc nacional en que el recorregut més llarg era de poc més de 3 km.

Això sí: un bosc preciós carregat de blåbär i un parell de llacs per fer fotos de calendari. Una passejadeta ben maca que va acabar amb la visita del roure més gran i vell de Suècia, que era força aprop.

El més curiós, però, va ser el safari per veure rats-penats: tant a l’hotel com al camping del costat hi havia cartells anunciant el Fladdermus Safari, i justament el punt de trobada era al pàrking de l’hotel. No teníem res millor a fer, de manera que ens vam personar a l’hora i el lloc proposats, i com ja es veia venir, érem els únics participants del safari.

De rat-penats no en vam veure cap, però gràcies a un aparell que feia audibles els ultrasons vam poder sentir-los i distingir quatre espècies diferents. El millor, però, va ser tot l’entorn: cinc persones en la negra nit passejant-se per prats aliens, cavalls que volien xafardejar què feiem mentre intentàvem concentrar-nos afinant els aparells per sentir els clec-clec-clec de les bèsties.

No tinc fotos entre d’altres coses perquè era negra nit, hehe!

Més enllà de bèsties i boscos una de les altres grans atraccions de la zona (de fet estava la primera del fulletó de la comarca) era acostar-se una benzinera de la BP que s’ha conservat des de la dècada dels 50s, la BP nostalgimack.

I és que una de les coses en les que m’he fixat aquest any és en que els tira molt això que anomenen nostalgi. Des de la benzinera conservada, al raggare, a cafès… moltes coses s’anunciaven com a nostalgi!. Serà qüestió de seguir-li la pista a aquest fenomen.

I els dies a Kisa es van acabar. Vam agafar el cotxe, i carretera fins a Linköping, on havíem decidit tornar el cotxe per acostar-nos des d’allà en tren fins a Stockholm.

Linköping

Tot i que no vam passar cap dia a Linköping i havia de ser una parada de pur tràmit, la sort va voler que anéssim a parar a un lloc ben curiós, el gamla Linköping.

I és que un cop arribats a Linköping el nostre objectiu era anar a un maxi-ICA a fer les compres de rigor, localitzar l’estació i, com a molt, donar un volt pel centre a veure què hi havia.

En acostar-nos a Linköping vam veure un indicador cap a Gamla Linköping (la ciutat vella) i vam pensar que l’estació estaria per allà. Com que allò no tenia pinta d’anar enlloc, vam aparcar i ens vam endinsar en aquella ciutat vella, i la sorpresa va venir quan vam començar a veure gent disfressada d’època.

Doncs bé: resulta que un senyor molt ric va tenir la idea de conservar les cases antigues a Linköping, i les han anat traslladant cap allà de manera que ara hi ha muntat un poblet amb un centenar de casetes.

A algunes s’hi pot entrar i per dlins es conserven tal i com eren: l’escola, el banc, la policia… molt interessant!

Després de fer un cafè a gamla Linköping corrents a comprar el dinar i cap a l’estació a tornar el cotxe i agafar el tren cap a Stockholm.

Stockholm

Ja he perdut el compte de les vegades que he anat a Stockholm (quatre? cinc?) (segons el meu Flickr aquest és el setè any que anem a Suècia!).

Al tren intentant planificar què podríem fer tenia la sensació que corríem el risc d’avorrir-nos, de repetir-nos i no saber què fer. Doncs no.

Començant per tenir l’hotel a l’illa del costat (aquest any els preus a Stockholm estaven impossibles!), a Lidingö, el que implicava desplaçaments a una zona que fins aleshores no havíem arribat. Passejant per allà vaig pensar que Lidingö seria a Stockholm el que Vallvidrera respecte Barcelona.

Malgrat visitar altra vegada llocs que ja coneixíem vam xalar de valent altra vegada, i vaig corroborar un cop més que Stockholm és una ciutat estupenda 😀

Com que ja n’he parlat molt d’altres vegades, aquest any només us diré llocs que crec que val la pena visitar (vaig fer l’exercici per uns amics que hi van aviat):

1. Rosendals Trädgård: sense cap mena de dubte el meu racó preferit d’Stockholm. Està al Djurgården, l’illa en que hi ha el museu d’Abba i el parc d’atraccions. Un cop superats aquests llocs massius s’imposa la tranquil·litat i el verd.I al mig de l’illa hi ha aquest racó on a l’estiu t’hi pots collir les flors per fer-ne un ram, veure l’hortet i els hivernacles o menjar uns pastissos boníssims rodejat d’ocellets.

Ajuntament: jo no sóc gaire de visites guiades ni de llocs típics, però en aquest cas crec que la visita a l’ajuntament val la pena.

Södermalm: El Södermalm és l’illa de baix, vindria a ser el barri modernet i on hi ha més vida. A banda dels bars i les botigues de carrer principal també ens podem endinsar per veure el Bofills båge, una zona feta pel Bofill que, mira, és curiosa.

Moderna Museet: A banda del museu d’art contemporani donar un volt per l’illa també val molt la pena.

Mercat d’Östermalm: Potser una mica massa per guiris i amb productes massa gourmands però té el seu encant. A més, ni punt de comparació amb la guiriositat de la Boqueria!

La biblioteca, stadsbibliotek, que té una zona circular impressionant (no tinc fotos, però en trobareu a patades a Flickr).

I bé, després de les passejades de rigor, cap a Arlanda i amb Norwegian cap a casa!

Reflexions d’aquest any

Però abans d’acabar, i com ja comença a ser tradició, les observacions d’aquest any en mode apunt:

1. Marques: iPhone guanya per golejada (estadístiques xuscarreres al metro ens diuen que 4 de cada 5 suecs té iPhone), tots van vestits d’Adidas (la mateixa estadística del metro) i Instagram és a tot arreu: abans de posar el logo de Twitter o Facebook hi ha el d’Instagram (i jo que tinc pendent el post rajant-ne!)
2. Els turistes (excepte Stockholm) són majoritàriament alemanys, Sembla que de tant en tant se n’escapa algun de danès o d’holandès, però els alemanys guanyen per golejada. Quan dèiem que veníem de Barcelona quedàvem d’un exòtic… 😛
3. Recompte d’avistament d’älgs (ants en català, alce en castellà): a la natura: 0. En un älgpark: 3. Un altre any serà.
4. Recompte d’avistament de cèrvols: pas mal! Uns quants anant amb el cotxe, al capvespre. Ara falta veure’ls caminant de més a prop.
5. Passió per les coses truculentes: i és que l’Stieg Larsson i companyia no surten del no-res. Al nostre hotel de Kisa tenien ni més ni menys que la Nordisk Kriminal Kronika, una mena d’anuari amb els crims de l’any profusament il·lustrats.

Doncs bé, ara sí: fins l’any vinent! 🙂

Com sempre, teniu totes les fotos a l’àlbum! 😀