Diumenge 3 de maig
Avui és l’aniversari del Dani. Ho celebrarem fent un passeig matinal.
A quarts de vuit sortim de casa, amb destí la platja.
Al carrer no hi ha ningú, però quan arribem al passeig ja hi ha força gent corrent i caminant.
Nosaltres anem directes al nostre tros de platja, buit, ens treiem les sabates i comencem a caminar.
Ens creuem amb algú altre que també camina, hi ha algú a la sorra, però aquí sí que no hi ha problema de distància.
Girem cua a la Donzella que, després de tota la temporada sense caminar per la platja, la sorra més gruixuda d’aquest tram fa molt de mal als peus. Arribem fins el pont del petroli. Hi ha gent, sobretot a la vora de l’aigua, però les distàncies són immenses.
Sí que veiem grupets de joves petant la xerrada, suposo que a aquesta edat se’ls fa insuportable la distància i no saben veure el perill de trobar-se. Em pregunto què hi fan a les 8 del matí a la platja, si és que han passat la nit en vetlla, em sorprèn que hagin matinat tant.
Ens posem les vambes recolzats a les pedres de sota el pont i tornem per la carretera. Desfem el camí que ja hem fet i anem a comprar el pa com cada diumenge.
Avui sí que ha servit la sortida, un cop a casa prenc consciència del benestar que genera una passejada. Ja puc passar la resta del dia a casa.
Dinem paella al terrat, fa la temperatura perfecta. Una cosa més que anima.
A la tarda endreço, llegeixo, poso una rentadora que acaba a les 8. Aplaudeixo al terrat, un altre punt de vista. Estenc la roba durant el concert, uf! Al vespre, Kahoot amb la família.
