Dijous 12 de març
Començo a estressar-me per les classes. Divendres he d’anar a Eina i això implica agafar el tren a un quart de nou i fer transbordament als FGC de Plaça Catalunya.
Tinc 27 alumnes, una aula plena d’ordinadors i sovint he d’anar a ajudar-los i fer servir els seus teclats.
Ja fa temps que em rento les mans en arribar, a la pausa i al sortir de classe. Fa anys que crec que gràcies a rentar-me les mans, que he automatitzat també a l’arribar a casa, i a protegir-me sempre el coll gairebé mai em refredo, tot just lleus refredats passatgers. També dono les gràcies als xutes de cúrcuma quan noto els primers símptomes.
Em plantejo no anar a classe, fer alguna mena d’objecció de consciència.
Espero la notícia que se suspenen les classes.
Fa més d’un any que segueixo una dieta digital, que pràcticament mai em salto. Decideixo saltar-me-la i refresco el Twitter compulsivament.
Afortunadament cap el migdia informen que se suspenen les classes, quin gran descans!
A primera hora de la tarda se’ns avisa que la docència presencial passa a ser virtual. Fàcil de dir, tot just una línia a un mail, però adaptar el format no és immediat, veurem com ho fem.
En tot el dia registro 3 hores de feina.
Un altre dia que ja no vaig al gimnàs.
El Dani dibuixa un calendari del confinament a la pissarra. Per nosaltres comença avui. Si són 15 dies ha d’acabar el dia 25.
