Confinats

Divendres 3 d’abril

Obro els ulls amb la il·lusió que el cel sigui blau. Ho és! Em llevo contenta.

A les 9.30 tinc convocats tots els alumnes (són 27) al Teams, per instal·lar plegats el WordPress. Tinc 10 vídeos preparats, 100 minuts en total. És una de les classes més complicades del curs perquè els conceptes són molt nous, alguns són tècnics i sovint costa seguir els passos. Tinc la confiança, però, que podent seguir els vídeos al seu ritme tothom ho podrà fer. Ja veurem.

A les 9.25 ja hi ha alumnes que entren a xafardejar el meeting del Teams. A les 9.30 en punt connecto i la xifra d’assistents comença a pujar ràpidament.

Mentre acaben d’arribar, els faig un resum del que hem fet últimament i sobretot del que farem vista la perspectiva de confinament indefinit. A la UAB ja han dit que no hi haurà més classes presencials aquest curs. Eina encara no ha dit res, però depenent de la UAB dono per fet que seguiran la mateixa directriu.

Fetes les introduccions, passo la URL del primer vídeo. He fet un Google sheets farcit de checkboxes on els demano que marquin quan hagin completat cada tasca.

És el que se’m fa més complicat de les classes a distància: saber què estan fent, si ja han acabat, si estan esperant… almenys si ho marquen tindré una referència.

El primer vídeo és introductori, tot molt tranquil. Passo la URL del segon. Han de pujar per FTP el WordPress i crear una base de dades. Ho fem manualment perquè vegin el procés.

Aquí ja n’hi ha que comencen a tenir problemes. Parlem amb veu pel xat conjunt però de seguida me n’adono que devem estar molestant els que miren el vídeo. Passem a xats privats. Faig llista (per sort, curta). Vaig connectant. Em comparteixen pantalla.

Entremig envio el tercer vídeo pels que han pogut completar el segon pas sense problemes. Toca instal·lar el WordPress pròpiament i entrar al tauler.

Recupero els xats privats amb els que quedaven pendents del segon vídeo. Se m’afegeixen al llistat d’altres que tenen problemes ara.

No tothom marca els checkboxes del Google Sheets, això em desorienta, però pel temps que ha passat ja haurien d’haver acabat si no han tingut problemes. Envio la URL del quart vídeo, proposo un descans quan acabin.

Al descans no m’aixeco de la cadira, continuo resolent problemes per xats privats.

Per sort, anem resolent de manera bastant diligent tots els problemes. Només un el deixo pendent, caldrà seguir investigant.

Tornada de la pausa. Passo el cinquè. El sisè. Els últims els envio tots de cop i que vagin fent. Són fàcils: crear entrades, pàgines, remenar ginys, posar una extensió, un menú…

Ara ja van fent i tot es calma. Aprofito per xafardejar les URL de cadascú. És molt gratificant veure com van fent: qui més qui menys ja té creada una entrada i una pàgina, alguns fins i tot han posat el menú. Vaig refrescant.

Passa el temps, miro el llistat d’assistents al meeting i tots continuen allà. A classe ja hi hauria hagut la primera onada d’escaquejos. Penso que ara no tenen res millor a fer.

La classe en teoria acaba a les 13.30, cinc minuts abans algú pregunta si pot anar a dinar, que ja ha acabat. Engego la càmera i el micro i dono per acabada la sessió, ens acomiadem i ens desitgem bones vacances.

Acabo esgotada, però ha valgut la pena. Espero que aquests dies omplin el portfoli i s’engresquin per trobar un tema que els faci el pes.

Faré més vídeos pel que queda de curs, trobo que això de poder-los mirar al seu ritme mentre van fent i tenir la tranquil·litat de poder recuperar-los més tard és un avantatge respecte les classes presencials, on molts es perden i no gosen preguntar. Encara n’acabarem aprenent.

Dinem. Només miro els titulars del Telenotícies. Necessito una migdiada. Cafè.

Per la tarda faig el mandra, surto al súper de la cantonada (3a vegada que surto durant el confinament, les 3 al súper de la cantonada). Compro sola. M’alegro de que encara hi siguin els tres dependents, no els veig gaire preocupats. Pujo una estona al terrat per aprofitar el sol però fa vent.

Em poso davant l’ordinador per mirar els mails de feina i esbrinar què passa amb la instal·lació de WordPress d’un alumne. Se’m fan les 7.

Videoconferència amb la família. Ens interromp l’Oliver, des de Suècia. Ens fa il·lusió veure’l. Ens diu que està al millor lloc del món per passar la pandèmia, que el govern ha demanat responsabilitat als suecs, i que els suecs són responsables. Nosaltres li diem que estem la mar de bé, per sort tots sans, que l’aire està més net i hi ha més silenci als carrers.

Posem el Telenotícies. Parlen dels morts, de les residències d’avis, dels hospitals col·lapsats. Crec que li hem pintat una situació massa bonica, a l’Oliver.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.