Ja ens havíem fet a la idea que aquest any no aniríem de vacances a Suècia, trencant la tradició a la que, des del 2006, només hem fallat en una ocasió.
Però arran d’una mudança i els múltiples tràmits que calia fer, finalment vam decidir fer una visita llampec a Linköping, entre el 17 i 21 de setembre.
El que ens pensàvem que seria un viatge curt i atrafegat es va acabar convertint en unes petites vacances que, tot sia dit, ens venien molt de gust.
De Barcelona a Linköping
Una de les coses que més ens amoïnava eren els trajectes en avió. Tant arribar a l’aeroport, com el viatge en sí.
Aquesta vegada, en comptes del tren, vam optar excepcionalment perquè ens hi portessin. Molt més còmode i més tranquils.
A l’aeroport, un control a l’entrada només deixava entrar els que tenien bitllet. La facturació com sempre, però amb poca gent, i facturant també l’equipatge de mà.
Passat el control de seguretat, molt ràpid, ens va impressionar la buidor: massa espai per tan poca gent i la majoria de comerços tancats.
A l’avió hi vam accedir sense cap mena de control de temperatura, ens van donar una tovalloleta desinfectant i tothom havia de dur la mascareta.
El trajecte bé, normal. Tranquil. Cap sensació de perill.
Arribats a Arlanda (l’aeroport principal de Stockholm) ens va xocar moltíssim que la majoria no duia mascareta. Ens va semblar molt estrany, feia angúnia i tot.
Un cop a fora, només els que veníem de l’avió de Barcelona en dúiem.
Vam anar amb l’autobús groc fins al recinte de lloguer de cotxes i no va ser fins que vam estar asseguts al cotxe que ens la vam treure.
No ens la tornaríem a posar fins el moment d’entrar per la porta de l’aeroport per la tornada.
Linköping
A Linköping ja hi vam estar l’any passat, i fa uns quants més. Aquest any, però, vam descobrir el seu entorn i ens hi vam passejar en bici tant com vam poder.
Cal dir que va fer un temps esplèndid, i ho vam agrair com mai.
Bergs slussar
Si consultem les principals atraccions de l’àrea de Linköping en primer lloc ens apareixerà el Bergs slussar.
Bàsicament és una resclosa que permet a les embarcacions salvar el desnivell fins al llac Roxen.
Està situada al Göta Kanal, un canal navegable que parteix del llac més gran de Suècia, el Vänern, passa pel segon més gran, el Vättern, i desemboca al mar Bàltic.
La idea és que podem anar en barca des de Göteborg fins a l’altra banda i, des d’allà, fins a Stockholm, és clar.
Vreta Kloster
Com que feia una tarda esplèndida vam aprofitar per acostar-nos al Vreta Kloster, el primer convent de monges de Suècia, de principis del sXII. En un principi era un convent benedictí, i després va passar a ser cistercenc.
Una de les parts millor conservades és l’església, ara luterana i a aquella hora tancada. No la vam poder veure per dins però vam poder passejar pel claustre i la resta de ruïnes.
L’altre edifici ben conservat i que actualment fa de museu és el graner:
La natura al sud de Linköping: Tinnerö Eklandskap i Vidingsjö.
A Linköping el mitjà de transport més habitual és la bici i hi ha una mena de Bicing, el Linbike, totes elèctriques. Ens en vam fer socis tan bon punt vam arribar per moure’ns per la ciutat. Ben aviat vam descobrir que només les feiem servir nosaltres i els repartidors de menjar a domicili. La resta, deuen tenir la seva pròpia bicicleta.
Així doncs, amb les dues bicis del Linbike i la de l’Ada vam voltar amunt i avall.
Un dels paratges que vam visitar va ser la Tinnerö Eklandskap, una reserva natural on l’arbre protagonista és el roure (ek).
Vam fer una bona passejada, molt tranquil·la, i vam dinar en un turonet.
L’altra passejada que vam fer, molt a prop d’aquesta, va ser per una ruta al Vidingsjö motionscentrum, on molts habitants de la contrada s’hi acosten per fer-hi esport.
Hi ha unes quantes pistes força ben marcades. El que nosaltres no vam saber veure, però, és que a mig camí vam agafar-ne una de mountain bikes… quina de voltes vam fer! Per sort, amb una mica d’intuïció, vam aconseguir tornar a enganxar el camí que ens tornava al punt de partida. Si no, encara hi seríem!
Norrköping
La sorpresa d’aquestes vacances va ser Norrköping.
Hi vam anar per veure l’altra ciutat important d’Östergötland, sense grans expectatives, i vam trobar una ciutat de la mida i importància de Linköping que, de fet, és la capital.
Després de fer un volt pels carrers comercials, iguals que a tot arreu, i dinar en un buffet lliure asiàtic, com a tot arreu, ens vam acostar fins a la part antiga.
I ens va impressionar. Bàsicament hi ha aigua per tot arreu (per mi, li donaria tots els punts per ser nomenada la Venècia del Nord).
A banda de l’aigua que ens va deixar ben bocabadats, també ens va agradar molt l’estètica industrial, edificis ara reconvertits en oficines o vivendes.
Val la pena deixar-s’hi caure!
Mesures anticovid
Com us he explicat abans, va ser arribar a l’aeroport i tenir el xoc de veure que allà ningú duia mascareta.
A banda d’això, de mesures n’hi havia, sí: gel, separadors de metacrilat a les caixes de les botigues, taules inhabilitades als restaurants i recordatoris per mantenir la distància.
Per sort, les distàncies allà per defecte són majors que aquí i amb la poca densitat que per norma general hi ha a tot arreu no ens va fer patir.
El més curiós va ser a l’ICA (una de les grans cadenes de supermercats), on a l’entrada t’hi trobaves un maniquí que t’avisava que et trobaries aquests personatges que vetallaven per mantenir la distància.
Llàstima que a les hores que hi anàvem (i dubto que mai!) hi havia prou aglomeracions com perquè els calgués treballar.
Més habitual era veure senyals a terra marcant les distàncies, com a l’estació de Linköping:
Aix, a veure si hi podem tornar l’any vinent.
Teniu la resta de les (poques) fotos a l’àlbum de Linköping.
