Dissabte 11 d’abril
Continuo hiperactiva, avui m’he proposat pintar la caixa de l’ascensor, que estava a mitges.
Agafo el pal extensor, i hi acoblo el corró (rodillo, jo tampoc ho he dit mai bé). M’anima veure que arribo fàcilment a la cantonada més llunyana i que podré pintar tota la paret.
Escolto el Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio de fa unes setmanes, quan tot just es començava a parlar del Coronavirus. Em sembla increïble el canvi que hi ha hagut des d’aleshores, quan ni tan sols la idea del confinament era plausible.
És dissabte i els dissabtes de confinament fem barbacoa. Faig un pausa a quarts de dotze per començar a encendre-la. Aquesta vegada ho tinc una mica més per la mà, i no m’estresso tant, que tinc temps. L’he de revifar un parell de vegades però sembla que va bé.
Continuo pintant, un cop enllestida la paret de l’ascensor em centro en raconets, vaig als detalls.
Ho dono per acabat a quarts de dues i començo a fer les botifarres i els pebrots. El Dani al cap d’una estona puja l’all-i-oli, el més bo del dinar. Dinem al terrat, el sol s’ha mig tapat i fa una mica de vent però igualment ve de gust dinar fora.
Avui tampoc hi ha telenotícies. Migdiada. Cafè. Llegeixo una estona i se m’acut que si lligo el trípode petit al pal extensor de pintar podria fer un vídeo del forat dels coloms amb la càmera.
Dit i fet. Vigilo que no passi ningú i trec el pal per la finestra. Després d’un vídeo fallit de l’arrebossat de la paret l’encerto de ple. Hi continua havent un colom.
El baixo al portàtil i al veure’l en gran descobreixo que és un colom encara jovenet, té uns pels molt graciosos al cap. Deixarem que acabi de créixer i quan s’emancipi tornaré a posar la xarxa.
Es fan les 8 de seguida. Aplaudiments. Comença el concert. Avui sí o sí vull llegir: em poso taps i només sento la trompeta de la claca quan acaba una cançó i un lleuger remor del Resistiré. Em sembla que adoptaré aquesta solució cada dia que vulgui llegir.
Sopar. Telenotícies. Sèrie. Dormir.
