Divendres 10 d’abril
Dia d’hiperactivitat.
He decidit que aquestes vacances pintaré el terrat, que ja li toca. Pujo i agafo un pot de pintura per estrenar que havíem comprat l’estiu passat, quan, de fet, havia de pintar.
La pintura s’ha descomposat, a dalt hi ha un líquid transparent i a sota una massa molt compacta que costa de remenar. Amb aquella paciència intento recomposar-la, remeno fins a l’esgotament. Al cap d’una llarga estona comença a semblar pintura, continuo remenant i desfent els grumolls.
L’aboco a la cubeta i agafo una brotxa gran i una de petita. La paret és estucada i costa molt pintar-la, s’ha de fer minuciosament.
Aparto testos, mullo el terra i començo amb els raconets, faig servir la brotxa petita, que va molt bé.
Escolto un podcast que tenia pendent Cabalga el cometa, del @granludo (que demana que el referenciem, jo aprofito per recomanar-lo des d’aquí), acabo bona part de la paret llarga, començo altres racons.
Vaig pintant i ja tinc una paret enllestida. Moc una altra filera de testos i continuo amb la brotxa petita, no tinc pressa.
Ratifico que escoltar podcasts és una gran manera de passar el temps mentre fas tasques mecàniques, sempre havia escoltat música a la ràdio, però escoltar com t’expliquen coses ho fa encara més lleuger. Se’m fa l’hora de dinar, i ja he escoltat els tres primers episodis.
Dinem lassanya que ha fet el Dani, molt bona. Migdiada. Cafè.
A la tarda li faig una estona de companyia a la Wilma, la deixo volar. Parlem una mica, no gaire, tot sia dit.
Continuo amb la hiperactivitat del matí. Netejo les caixes de sorra dels gats. Passo la fregona per l’entrada, pel safareig. Ho deixo tot net com una patena.
Aquests dies estic especialment pendent dels coloms. Miro per la finestra i veig la parella de coloms que es miren la façana, de fet en tenim tot el dia prenent mides.
Jo tinc una batalla lliurada perquè abandonin les obertures de les finestres, però quan els veig tan pendents imagino que potser hi tenen un niu, allà. Tinc identificada la mare, que s’arrisca i supera la xarxa, tot i que es pot enredar. Em fa patir.
Decideixo donar-los una treva, replego la xarxa. Vull comprovar que no hi hagi cap cria al forat.
Agafo un paloselfie, li enganxo el mòbil, vigilo que no passi ningú per baix (fàcil) i estiro tant com puc el braç per la finestra. Gravo alguns vídeos penosos, alguns directament contra la paret. En un d’ells identifico un colom, efectivament hi ha algú al forat. Deixo la xarxa amunt, quan estigui buit ja tancaré.
Aplaudiments de les 8, seguits de l’inevitable concert. A les 8.30 connectem amb la família i fem un torneig de Kahoot, que guanyem.
Es fa tard, arribem a la secció d’esports del Telenotícies. Sopem. Primera línia. Sèrie. Dormir.
