Dijous 30 d’abril
He decidit que demà, dia del treballador, faré festa sí o sí. Treballo una estona i em poso a corregir. Acabaré avui passi el que passi.
Al migdia pujo al terrat, tenim un altre girasol altra víctima dels cargols. Decideixo confinar-los, que de tot se n’aprèn, i els reparteixo pel terrat amb l’esperança que el cargol tingui més feina per devorar-los.
Després de traslladar-ne un, descobreixo el culpable dels crims. L’aparto i reviso que els altres testos estiguin nets d’inquilins.
A la tarda acabo de corregir els tres projectes que em queden i tanco l’ordinador fins dilluns.
A les 7, gimnàs pel Zoom. Després, estiraments extres.
Aplaudiments, menys que mai. Concert, com sempre.
Ja han dit les franges horàries durant les que podrem sortir a fer esport i passejar, les que ens afecten a nosaltres. De 6 a 10 del matí i de 8 a 11 de la nit. Resumint: serà la marabunta entre 9 i 10 del matí i de 8 a 9 del vespre.
Fan el Telenotícies des del Clínic. Té regust de comiat, de que tot s’acaba. Em sorprèn aquest optimisme, potser és el que cal en aquests moments, però em fa certa por. Tant de bo!
