Dissabte 25 d’abril
Fa un dia esplèndid: sol i temperatura ideal.
Abans d’anar al terrat, inicio el segon intent de pujar el blog del màster, aquesta vegada amb el Mac.
Al terrat ja va quedant menys feia per fer. Mentre el Dani reomple les juntes jo podo els llessamís.
Avui tornarem a fer barbacoa, la quarta, tenim carbó nou i parafina per engegar-la. M’hi poso aviat després de l’escàs èxit de la setmana passada. Trec tot el carbó remullat i polsegós. Tot nou. Ben posadet, amb els trossets de parafina estratègicament posats, també. Encenc la parafina, tapo la barbacoa, m’asseguro que entri i surti l’aire i deixo que agafi temperatura. Sembla que funciona, no em cal revifar-lo, va fent.
Avui podrem dinar puntuals: poso les patates directament sobre el carbó i carxofes a les graelles. Deu minuts abans de les dues couré les botifarres.
El dinar és tot un èxit: tot ben cuit, tot puntual.
Migdiada, cafè, una mica de lectura.
Pujo per monitoritzar el súper de la cantonda, que és dissabte i no recordo exactament l’hora que obren. Encara tancat. Aprofito per comprovar com està el procés del blog: encara va fent, almenys no queda aturat com ahir.
A les 5 faig la segona ullada al súper, ja han obert. Em poso els pantalons d’una revolada, agafo l’anorac (encara cal?) i trec la tarja del moneder per tenir-la a punt. La mateixa operació que he fet les quatre vegades que he sortit aquests dies. Em poso la mascareta, ara ja del dret. No hi ha ningú al súper, és la millor hora.
Tarda sobretot de lectura.
Avui és dissabte i, per tant, hi ha el contenidor del vidre. Ja toca. Decideixo que el baixaré jo.
Sento la porta del veí (només en tenim uns, de veïns). Puja l’escala. Quan arribo al seu replà, tus. Entra a casa seva, li dic hola, baixo l’escala.
Ha tossit. He baixat l’escala.
Llenço el vidre i torno a casa en estat de xoc: el veí pujava l’escala i ha tossit. Jo he creuat el núvol.
Ja estic amoïnada, ja em pica tot. Ho veurem en uns dies.
