Dilluns 6 d’abril
Treballo pel matí, com sempre passa volant.
Al migdia pujo al terrat a llegir una estona. Contràriament a les previsions que pronosticaven núvols i ruixats, el dia aguanta i fa ressol. Cal aprofitar-lo.
Baixo i decideixo fer una de les coses que em fan més il·lusió cada any: el canvi d’armari de la primavera.
Aquests dies a tothora duc l’uniforme de feina: samarreta bàsica de l’HM, un jersei, forro polar i pantalons còmodes. Només em canvio els pantalons i em poso sabates per anar a comprar.
Si normalment ja tinc la sensació de que no gasto la roba, ara és encara més evident que el 90% de l’armari és irrellevant.
Em faig la il·lusió que ja no em caldran els jerseis de llana i només reservo unes poques samarretes de màniga llarga. Mai se sap.
Baixo les caixes de l’armari i apareixen les samarretes d’estiu, de màniga curta i de tirants, pantalons curts i vestits. Els col·loco a l’armari, tots ben posadets, fan molt de goig i em puja l’ànim. Tècnicament ja és primavera i quan puguem sortir gairebé serà estiu.
Dinem. Migdiada. Tarda de corregir. Gimnàs en directe a les 7. Ho completo amb una doble ració d’estiraments. Lectura, poca.
Sopar. Telenotícies. Primera línia. Sèrie. Dormir.
