Dilluns 30 de març
Sant tornem-hi. A treballar. Contesto mails a alumnes. Soluciono temes pendents de feina. Plou dèbilment, però no fa gaire fred.
Es fa el migdia de seguida, dinem, migdiada curta.
A quarts de quatre he quedat per parlar amb els alumnes del Postgrau. Es noten cansats, desitjant tornar a la normalitat. Els he de dir que segurament no tornarem a la normalitat, que res serà òptim. Però que, malgrat tot, ens en sortim. Que cal fer un aplaudiment també als professors, que cal que s’ajudin entre ells.
Em passo part de la tarda gravant vídeos pels alumnes del grau. Els veig més contents, més relaxats. Una anècdota llarga en una carrera de quatre anys.
Gimnàs. Mails. Menjo pipes. Aplaudiments. El cantant del barri comença amb Sabor a ti. Aplaudiments. Una ranxera: llorar y lloraaaaar. Manolo Escobar: qué bonito es Badalonaaaaaaa…!
