Tartatatin – Pàgina 10 – Hi ha algú que em diu que faig massa preguntes

Meme cinexin

Fa mesos que intento saber què és un meme… La primera vegada que ho vaig veure va ser al suplement de Cultura|s de La Vanguardia, m’ho vaig llegir i no vaig entendre res. Ara, com que em dedico a investigar això dels blogs, ho estic tornant a intentar amb un article que vaig imprimir la […]

Ortopèdia fashion

Un dels propòsits que fa temps que tinc és posar alguna cosa de moda. Quan era petita em preguntava com era possible que, d’un dia per l’altre, tots els nens de l’escola apareguéssim amb un yo-yo, una corda de saltar, o una espècie de xiclet en un tub per fer bombolles de colors. Anava a […]

Foam Soap

Com a filla de saboner m’encanta el sabó, l’escuma i les bombolles. De fet, és el que he viscut des de ben petita, quan jugava a caçar les bombolles que volaven quan el meu pare feia el sabó. I com més m’agrada el sabó és quan està mig dissolt amb aigua. I, per ser més […]

Fusta clara

Fins avui no havia pres consciència de la rebaixa de qualitat de vida que suposa un pis de lloguer amb els mobles heretats. Com és de suposar, els meus mobles no són cap meravella, res de l’altre món. Són d’aquells que podem trobar al carrer els dies de recollida i que ni tan sols hi […]

Olor de roses

L’altre dia vaig passar per un carrer on, als marges, hi havia plantats rosers. La meva reacció primera va ser la d’acostar-m’hi per ensumar les roses. Com quan era petita. Però aquesta vegada vaig aspirar fortament i, instintivament, de seguida em vaig fer enrera: aquelles roses feien olor d’ambientador de rosa. Pudor de lavabo de […]

La xocolata que aprima

El Dani té una teoria sobre els productes que aprimen. I, tal i com l’enunciaria ell, la idea seria: els productes light estan fets per gordos. I té tota la raó. Tots els substitutius de menjar o complements de dietes són batuts, galetes, snacks… i sempre de xocolata, maduixa, nata… Mmmm… Resulta curiós que els […]

Diferents Badalones

Des de Barcelona es pot arribar a Badalona amb pràcticament tots els mitjans de transport: tren, metro, autobús… i evidentment cotxe, bicicleta, moto, taxi… Malgrat que aparentment la diferència entre un i l’altre només radiqui en el mitjà escollit, per a mi, hi ha diferències que van més enllà, i que se situen al nivell […]

Arriba l’estiu

I ja tinc la primera víctima…

Sessions numerades

Ahir vam anar al Renoir Floridablanca a veure Gerry, del Gus Van Sant. La pel·lícula es resumeix ràpid: són dos que van pel desert. Literalment. És una pel·lícula àrida. Que és el que ha de ser. Però no vull parlar de la pel·lícula, que per mi ja està tot dit, sinó de les sessions numerades. […]

Menjar de gos

Sempre m’he preguntat quin gust deu tenir el menjar de gos per als gossos. Però mai m’he plantejat tastar-lo perquè no m’interessa quin gust té, sinó la percepció que en tenen els gossos. Per tant, no val la pena fer aquest esforç. No em puc posar a la pell d’un gos. Però l’altre dia vaig […]

Llibres comuns

Sempre que vaig a casa d’algú, de manera instintiva, repasso els llibres de les estanteries. M’agrada conèixer els interessos de cada llar a través dels seus llibres. I he pogut observar que n’hi ha uns quants que es repeteixen allà on vaig: són els llibres regalats per les caixes d’estalvi, i que és inevitable trobar-ne […]

Ulleres de sol i italians

Fa anys que realitzo un treball que camp que consisteix en acostar-me a les persones que duen ulleres de sol exageradament grans fins que aconsegueixo saber en quin idioma parlen. La conclusió d’aquest estudi confirma la meva sospita: aquest tipus d’ulleres només queden bé als italians. Si veig venir algú a qui les ulleres li […]

Els avions i el suc de tomàquet

Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció quan viatjo amb avió és el fenomen del suc de tomàquet. Jo sempre que penso en un suc me l’imagino de fruita: taronja, préssec, pinya, poma… Sé que n’hi ha de tomàquet perquè l’he vist a les estanteries del supermercat, però mai se m’ha acudit tastar-lo […]

Feina i oci

La setmana passada vam anar a les VII Jornades d’activitats i mostra multimèdia que organitza la Casa Golferichs. Ara discutíem sobre quin dia anem a l’Offf, i divendres volíem anar a Vic, a la festa de cloenda de les Nits Digitals. I estic esperant amb candeletes el Sónar d’aquest any. La setmana passada, però, també […]

Unificació del format de la memòria

Fa molt de temps que tinc un .txt a l’escriptori amb l’esbós del que podria ser la declaració de principis de la meva web: la unificació del format de la meva memòria. Però com que ho vull explicar tan bé mai l’acabo d’acabar. Avui he llegit a Efímera un post que m’ha fet recuperar el […]

Les benzineres són cosa d’homes

Pocs llocs m’imagino tan masculins com una benzinera. Allà hi ha tot el que el mascle de debò pot necessitar: gasolina, accessoris pel cotxe, tabac, llenya, gel… Són espais de trànsit, sense compromisos, amb una infraestructura mínima, aparentment provisional, altament funcionals i, sobretot, grisos. Em dóna la sensació que són espais creats per homes i […]

Dimoni plantat a la platja, amb el mar de fons i tots els dimoniets que hi duen les escoles als peus

Què bonic és Badalona

Des de que visc a Barcelona cada vegada que vaig a Badalona la trobo més i més maca. De fet, abans de marxar ja sabia que hi volia tornar, però no volia perdre’m l’oportunitat de passar una temporada a la capital i sentir el plaer d’anar a treballar en bici o d’anar a sopar i […]

SCREAMtheCREAM

SCREAMtheCREAM era la meva segona web, on hi tenia els meus experiments, i que jo anomenava minilab. Vaig comprar el domini el 31 d’abril del 2001 i aquest any he decidit no renovar-lo, bàsicament per economia de mitjans: he reagrupat les meves coses a Tartatatin: una persona, un domini. Com molts noms de web, SCREAMtheCREAM […]

Roba

Fa poc van obrir a Badalona una botiga que venia roba a 2 euros. I no era roba de mala qualitat: els que hi compraven deien que eren les restes del Pronto Moda de Montigalà, que les havien de liquidar de la manera que fos.Avui he llegit que les importacions de roba procedent de la […]

Provisional

No entenc les botigues que al rètol, normalment sota del logotip, s’hi pot llegir rètol provisional. I no ho entenc perquè estic segura que en un 99% dels casos la provisionalitat és sinònim de permanència. Només cal veure com aquests rètols envelleixen i com sovint sobreviuen inclús als negocis als que donaven nom. En el […]

El cuarto fred

L’altre dia veig veure un vídeo de Francisco Ruiz de Infante en que un gat es mejava un ratolí. A la nit vaig somniar que un gat es menjava el Naranjito, que s’havia escapat de la gàbia. I és que, des de ben petita, tot allò que em fa una mica de por ho somnio […]

Habemus papam

Encara no m’he fet a la idea que EL Papa hagi canviat. Derivat del significat més comú de la paraula, per a mi el papa només pot ser un i, si mor, s’ha acabat, no hi ha volta enrera. Si a això hi sumem que jo no recordo haver conegut cap altre Papa en la […]

Mal menor amb Wanadoo

Aquest cap de setmana he llegit que s’està regulant el caòtic món de la telefonia i internet perquè els usuaris no perdem la paciència davant els serveis d’atenció al client inoperatius. I és que jo he estat a punt de perdre-la amb Wanadoo, però me n’he adonat que el meu és un mal menor si […]

Estranya sensació

De tant en tant, experimento breus instants d’estranya lucidesa en que em sembla que el món és gairebé perfecte. I avui (suposo que, per fi, començo a notar la primavera) he tingut aquesta sensació mentre venia amb la bici. En aquests moments, em sembla pràcticament miraculós que el món continui existint, que haguem estat capaços […]