Ahir vam anar al Renoir Floridablanca a veure Gerry, del Gus Van Sant. La pel·lícula es resumeix ràpid: són dos que van pel desert. Literalment. És una pel·lícula àrida. Que és el que ha de ser.
Però no vull parlar de la pel·lícula, que per mi ja està tot dit, sinó de les sessions numerades. Que no les entenc. Però ja n’he après una mica:
Vas a comprar l’entrada i la taquillera et demana quina fila vols.
Error número 1: no preguntar el total de files. Recordo el dia que vaig demanar la fila 8. Ni massa endavant ni massa enrera, vaig pensar. La sala només tenia 8 files i una pantalla minúscula.
Ara pregunto quantes files hi ha.
Error número 2: preguntes quantes files hi ha i n’agafes una cap a la meitat de la sala. El problema en aquest cas és que la majoria de gent ha fet el mateix que tu. Acabes en un lateral i veus la pel·lícula esbiaixada. Al final t’acostumes. Dues files més endavant no hi ha ningú, però no et canvies de lloc un cop començada la pel·lícula perquè has de fer aixecar tota la fila.
Gràcies a l’aprenentatge que m’han permès aquests errors, ahir vam veure la pel·lícula prou ben situats. Però continuo sense entendre que hi hagi sessions numerades. De moment, sé que a la sala 5 del Renor Floridablanca la fila 6 és prou bona.
