Encara no m’he fet a la idea que EL Papa hagi canviat. Derivat del significat més comú de la paraula, per a mi el papa només pot ser un i, si mor, s’ha acabat, no hi ha volta enrera. Si a això hi sumem que jo no recordo haver conegut cap altre Papa en la meva vida, s’explica la meva estranyesa quan vaig veure a la televisió algú que ni tan sols coneixia disfressat de Papa. I que deien que era el nou.
I és que en aquest àmbit s’aplica allò de a rey muerto, rey puesto. Però en el cas del reis la transició és més natural: el successor pràcticament és designat des del moment del seu naixement, i només assistim al traspàs de l’un cap a l’altre. En canvi, el secretisme que envolta l’elecció del nou Papa encara ho fa més sorprenent, tot i que, en essència, res canvii.
