Unificació del format de la memòria

Fa molt de temps que tinc un .txt a l’escriptori amb l’esbós del que podria ser la declaració de principis de la meva web: la unificació del format de la meva memòria. Però com que ho vull explicar tan bé mai l’acabo d’acabar. Avui he llegit a Efímera un post que m’ha fet recuperar el tema, i la meva preocupació per la digitalització del record.

En resum, el que intento amb la meva web és traslladar tot allò que forma o ha format part de la meva vida, ja sigui personal o laboral, al format digital: escrivint textos, escanejant objectes, a través fotografies… I tot per dues raons: perquè l’espai físic del que disposo per emmagatzemar tots aquests records cada vegada esdevé més petit i per tenir-los junts en un únic espai i en un únic format: el digital. Unificar el format de la meva memòria.

També recordo que l’any passat vaig començar a tractar el tema a un dels treballs de doctorat, el de l’assignatura de Net.Art:

A banda de manifestar-se en la pròpia obra, la idea de present també la trobem en l’obsessió per conservar tot allò que es produeix a la xarxa, emmagatzemar tot allò que corre el perill de desparèixer per poder ser recuperat en el futur amb la mateixa frescor (recordem que els bits com a tals no envelleixen) de quan era plenament vigent.

Bona part de la tecnologia actual està destinada a aconseguir l’emmagatzematge de la realitat present buscant, d’una banda, la màxima fidelitat a la percepció que en tenim i, de l’altra, la miniaturització de l’espai que ocupa. Això s’aconsegueix creant cada vegada dispositius de menor tamany i major capacitat a més de millors sistemes de compressió que garanteixen una alta qualitat amb una mínima despesa espacial.

Si abans la memòria estava lligada a objectes que calia conservar en un espai físic per evocar (de manera subjectiva) escenes del passat, actualment aquesta memòria s’ha convertit en informació binària (intangible i exacta) que decodifiquem i recuperem pràcticament amb la mateixa concreció i el mateix efecte de real que en el moment que va ser enregistrada. Revivim un present ubicat en un altre punt de la línia del temps com si fossim nosaltres els que ens traslladem a aquest instant.

I cada vegada més, sobretot amb la popularització de la tecnologia digital, es posa a l’abast de qualsevol usuari l’embalsamament de més quantitat de present. Molts dels actuals nens podran reviure la seva infantesa pràcticament a temps real.

De Net.Art: work in progress

Malgrat que aquesta sigui una primera explicació espero enllestir l’oficial aviat. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada