Fins avui no havia pres consciència de la rebaixa de qualitat de vida que suposa un pis de lloguer amb els mobles heretats.
Com és de suposar, els meus mobles no són cap meravella, res de l’altre món. Són d’aquells que podem trobar al carrer els dies de recollida i que ni tan sols hi aturem la vista intentant descobrir-hi alguna peça que ens faci el pes. Són marró fosc, no tan foscos com els que ara estan tan de moda: són marró fosc vulgar. No m’agraden, però tampoc són meus.
Avui he penjat uns estants que vaig comprar a l’Ikea, de fusta molt clara. Sense tractar. I només amb aquest petit detall, l’habitació on hi tinc l’estudi ha reviscolat una mica: s’ha tornat més alegre, més acollidora, més meva. I me n’he adonat que tinc ganes que arribi el dia de tenir una casa meva-meva. On tot el mobiliari serà molt clar.
