La xocolata que aprima

El Dani té una teoria sobre els productes que aprimen. I, tal i com l’enunciaria ell, la idea seria: els productes light estan fets per gordos.

I té tota la raó. Tots els substitutius de menjar o complements de dietes són batuts, galetes, snacks… i sempre de xocolata, maduixa, nata… Mmmm… Resulta curiós que els típics productes de la llista negra de qualsevol dieta siguin precisament els mateixos que ajudin a aprimar.

En el meu cas, els snacks i batuts de xocolata (llegeixi’s Kit-Kat i Cacaolat) només els prenc de tant en tant. Molt de tant en tant: són un antojo (antull sona fatal!). No els tinc a la meva llista de possibles berenars. Però si fes dieta i substituís àpats sencers per batuts i barretes de xocolata estic absolutament convençuda que em crearien dependència, una necessitat de menjar-ne habitualment. No me’ls podria treure del cap.

I aquí és on crec que està l’error: quan s’acaba (o seria més precís dir que s’abandona?) una dieta i es comença a menjar normal, és quan apareix el mono, el desig de menjar allò al que ens han acostumat. Que justament és allò que més engreixa i menys alimenta.

El Dani es pregunta per què no hi ha barretes d’enciam… però això, millor que ho expliqui ell.

One thought on “La xocolata que aprima

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada