La xocolata que aprima

El Dani té una teoria sobre els productes que aprimen. I, tal i com l’enunciaria ell, la idea seria: els productes light estan fets per gordos.

I té tota la raó. Tots els substitutius de menjar o complements de dietes són batuts, galetes, snacks… i sempre de xocolata, maduixa, nata… Mmmm… Resulta curiós que els típics productes de la llista negra de qualsevol dieta siguin precisament els mateixos que ajudin a aprimar.

En el meu cas, els snacks i batuts de xocolata (llegeixi’s Kit-Kat i Cacaolat) només els prenc de tant en tant. Molt de tant en tant: són un antojo (antull sona fatal!). No els tinc a la meva llista de possibles berenars. Però si fes dieta i substituís àpats sencers per batuts i barretes de xocolata estic absolutament convençuda que em crearien dependència, una necessitat de menjar-ne habitualment. No me’ls podria treure del cap.

I aquí és on crec que està l’error: quan s’acaba (o seria més precís dir que s’abandona?) una dieta i es comença a menjar normal, és quan apareix el mono, el desig de menjar allò al que ens han acostumat. Que justament és allò que més engreixa i menys alimenta.

El Dani es pregunta per què no hi ha barretes d’enciam… però això, millor que ho expliqui ell.