No entenc les botigues que al rètol, normalment sota del logotip, s’hi pot llegir rètol provisional. I no ho entenc perquè estic segura que en un 99% dels casos la provisionalitat és sinònim de permanència. Només cal veure com aquests rètols envelleixen i com sovint sobreviuen inclús als negocis als que donaven nom.
En el meu terreny, el del disseny de webs, també constato com la provisionalitat s’estableix a les planes: under construction, en breve disponible, notícies mai actualitzades… que fan que em prometi a mi mateixa que mai més proposaré un us he reservat un espai per posar-hi notícies o un això ja ho canviarem en una segona fase.
Malgrat tot, sembla clar que el nostre temps es podria definir per la provisionalitat: i és que, fins i tot, el ser provisional s’ha convertit en la norma invariable.
Creo que es cuestión de velocidad. Antes las cosas tambien eran provisionales, en realidad todo es provisional, desde siempre; pero cambiaban o desparecian más lentamente. Los soportes en los que imprimimos la información están pensados para durar poco, hemos pasado de la piedra al espacio virtual, de lo tangible a lo intangible.
Hace años cobraba el sueldo en un sobre, por unos instantes era dueño de lo que mi trabajo producia, ahora dependo de que el enano que le dá a los pedales dentro del cajero automático, ese dia tenga o no, ganas de hacer ejercicio.