Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció quan viatjo amb avió és el fenomen del suc de tomàquet.
Jo sempre que penso en un suc me l’imagino de fruita: taronja, préssec, pinya, poma… Sé que n’hi ha de tomàquet perquè l’he vist a les estanteries del supermercat, però mai se m’ha acudit tastar-lo ni mai he cregut que sigui un gust equiparable amb la resta. Per a mi, és una altra cosa.
Per això, em sorprèn l’èxit que té als avions. Sempre que l’hostessa pregunta què volem prendre, vàries persones del meu voltant demanen el misteriós suc de tomàquet. I l’hostessa respon amb tota naturalitat si el vol amb sal i pebre. I a mi em fascina.
No sé si és una tradició aèria o si realment el suc de tomàquet té tants adeptes. El que està clar és que la propera vegada que viatgi en avió, el provaré. Amb sal i pebre.
doncs es casualitat, o no, però a mi em pasa alguna cosa semblant,
i crec que és perqué quan estàs a l’aviò et pregunten:
-que vols suc de tomaquet, de pinya o de taronja..?
i es clar.. això es una cosa que normalment no et pasa,
a un bar demanes un suc.. si en vols..i ja saps de que.. del normal..
però com et diuen això, t’ho pregunten directament..
penses.. de tomaquet? és extrany.. ho provaré…
així que et tires a la piscina..
i el tomaquet es una fruita o una verdura, diuen que es una fruita,
això és una vella polemica,…
doncs jo sempre he begut suc de tomàquet, de petita me’l feia natural la meva mare i ara compro el de la marca Granini, que és molt bo. També el pot prendre sense sal i pebre, eh?
el suc de tomaquet no és un producte celestial… quan vas a un restaurant de vegades hi ha l’opció pre-entrant a escollir entre suc de tomàquet i alguna sopa… almenys als restaurants que vaig jo 😉