Un dels propòsits que fa temps que tinc és posar alguna cosa de moda. Quan era petita em preguntava com era possible que, d’un dia per l’altre, tots els nens de l’escola apareguéssim amb un yo-yo, una corda de saltar, o una espècie de xiclet en un tub per fer bombolles de colors. Anava a ràfegues, i tots aquests gadgets desapareixien amb la mateixa velocitat a la que havien aparegut.
Però algú havia de ser el primer, i això és el que jo volia: un dia vaig dur un yo-yo i era l’única que en tenia al pati. L’endemà tothom jugava amb el seu. Encara ara em pregunto si vaig ser jo la primera o si ja covava el virus des de feia dies.
Ara farà un parell d’anys ho vaig tornar a intentar. Fa temps que penso que les botigues d’ortopèdia són un món a explorar per qualsevol fashion-victim. Vaig anar a una i em vaig comprar unes sandàlies blanques, amb la base plena de punxes, d’aquestes que fan massatge als peus. D’aquestes que duen una creu de farmàcia. I dia sí, dia també em passejava pel Born amb elles.
Malauradament no vaig aconseguir res. Però continuo pensant que les botigues d’ortopèdia tenen possibilitats en el món de la moda. El temps ho dirà…
