Tartatatin

Uf, uf! Vaig tornar diumenge de Londres i encara en fan mal els peus de tant que vam caminar (segurament les meves xiruques no són el calçat més adequat per l’asfalt). Si normalment els llocs on vaig de viatge m’agraden… la sensació que em va quedar de Londres és una altra. Hem decidit que al […]

Fa uns anys vam decidir amb la Cinta que era possible viatjar soles. Ens vam proposar de fer un viatge cadascuna pel seu compte, en el termini d’un any. Ella va anar a Lanzarote. Jo encara tinc Londres pendent. Avui me n’hi vaig. Bé, ens n’hi anem. Som 8.

Després de les deu setmanes reglamentàries, avui s’han acabat les classes de la Pompeu. Ha estat un trimestre ràpid, fugaç, més que cap altre any. S’ha esmunyit i dilluns em llevaré pensant que a les 10.40 m’esperen al laboratori. Però no. Ja ho hem fet tot, ara només cal esperar l’entrega de treballs finals. Un […]

Com a dissenyadora, Vinçon sempre m’ha semblat una botiga on anar a contemplar bon disseny. No és que en sàpiga gaire de disseny industrial, però allà s’hi poden trobar els clàssics que tothom amb una mínima cultura sobre el tema coneix. Ahir hi vam anar a fer una visita rutinària i vaig tenir l’estranya sensació […]

Sempre m’han esgarrifat els relats de companys que van estudiar econòmiques o similars i que van anar a parar a empreses de consulting (que per més que m’ho expliquin no acabaré d’entendre què fan). M’explicaven el sistema de competència ferotge al que estaven sotmesos per poder sobreviure. Tots eren rivals de tots i en qualsevol […]

De vegades penso que tinc telepatia: avui estava engegant l’ordinador per enviar un mail a un amic que fa setmanes que intentem quedar per dinar i, mentre esperava, agafo el mòbil i tenia un missatge seu per dinar avui. Ahir agafo el mòbil per escriure un missatge i, quan el tenia a la mà, em […]

Una de les reaccions que trobo més absurdes de l’ésser humà és la de posar-se a córrer per creuar en un semàfor. Suposo que ens anticipem al parpelleig i volem evitar que ens atrapi a mig camí. A mi, això em provoca estrès. Com també me’l provoca creuar en vermell en un lloc que no […]

Un dels meus malsons recurrents és el de l’ascensor. No el de l’ascensor que s’atura i no en puc sortir, que això em fa relativament poca por, sinó el de l’ascensor que s’escapa dels seus límits, el que puja o baixa més del compte, i que em duu fins a zones de ciment i pintura […]

Com a bona part de les empreses i institucions d’aquest país, a la Pompeu també tenim un número de loteria de Nadal per als que hi treballem. Fa força dies ens van enviar el mail que ja la podíem anar a comprar. El Narcís es va oferir per anar ben aviat a comprar-la, abans que […]

Avui m’he assabentat que, fa ben poc, des del Termcat s’ha establert que la forma catalana per designar això (weblog, blog, quadern de bitàcola, diari personal…) és bloc. Curada d’espants després de conèixer en el seu dia que la caché en català s’ha de dir memòria cau, em sembla una decisió estranyament encertada. A la […]

Després d’una sessió maratoniana ahir a la tarda… ja tinc el DEA! Comença el primer any de la meva vida en que no estic matriculada en cap escola ni universitat! Un any sabàtic. Un agost sencer de vacances (espero).

Avui comencen les classes a la Pompeu i, per cinquè any (com passa el temps!!!), comencen per a mi tres mesos d’halurs de plata, àcid acètic i llum tènue vermella. A veure com va aquest any… espero passar-m’ho igual de bé que els quatre anteriors!

Sabia que necessitava vacances però no imaginava que, com qui no vol la cosa, ens veuriem en un vueling cap a Lisboa… Fa tres dies que hem tornat i tenia ganes d’explicar-ho al blog, però pressentia que seria llarg d’explicar, impossible de resumir. En resum: s’ha d’anar a Lisboa. A Lisboa vam caminar, caminar i […]

Estic eufòrica! Hiperactiva! Contenta! Lalalalalalaaaaaaaa! Sabia que el doctorat era com una llosa que no podia treure’m de sobre, que pesava sobre el meu inconscient inclús quan decidia donar-me un respir. I sí, avui tot això s’ha acabat i em sento lliure. Per a mi, avui comença un any en que tot em semblaran vacances. […]

Aquesta tarda, el Narcís ens ha passat aquesta il·lusió òptica. La idea és que el gris dels quadrats A i B és el mateix. Sembla impossible, però ho hem comprovat amb el Photoshop i, efectivament, és així. Després de les comprovacions empíriques, aquí comença a haver-hi teories sobre com percebem les ombres: l’acostumats que estem […]