Telepatia

De vegades penso que tinc telepatia: avui estava engegant l’ordinador per enviar un mail a un amic que fa setmanes que intentem quedar per dinar i, mentre esperava, agafo el mòbil i tenia un missatge seu per dinar avui. Ahir agafo el mòbil per escriure un missatge i, quan el tenia a la mà, em truca la persona a la que li volia escriure. Ara anava a escriure una entrada sobre com de vitamínic va ser el seminari sobre blogs d’ahir a la UOC i, en comptes de clicar a l’enllaç per escriure, abans he fet una passada per l’home atrapat, el Josep Ganyet. I justament compara la web 2.0 amb el Lego, una idea semblant a la meva del software social, que ens ofereix un munt de petites peces que, i això és el més important, encaixen per muntar després el puzzle que vulguem.

No sé si l’alineació dels planetes fa que aquests dies gaudeixi de poder telepàtic. D’altra banda, porto tota la setmana llevant-me amb la convicció que la Cinta ha estat mare, però de moment sembla que el Cesc encara no vol sortir. Avui la Cinta no és al messenger… serà que avui sí?

One thought on “Telepatia

  1. La idea del Lego em va venir llegint l’article del Tim O’Reilly sobre els nous models de negoci a la web 2.0. (que per cert teéuns quants àlbums a Flickr)
    De fet el David Weinberger ja parlava d’això al seu llibre “Small Pieces Loosely Joined. A Unified Theory of the Web” (primera edició del 2002).
    A mi em va agradar el joc de paraules de l’ego de la publicació a la web pre-bombolla al Lego de la web 2.0 (diga-li web 2.0 diga-li enenrgia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada