Sempre m’han esgarrifat els relats de companys que van estudiar econòmiques o similars i que van anar a parar a empreses de consulting (que per més que m’ho expliquin no acabaré d’entendre què fan). M’explicaven el sistema de competència ferotge al que estaven sotmesos per poder sobreviure. Tots eren rivals de tots i en qualsevol moment podies caure perquè un company t’havia colpejat. Es votaven entre ells, es nominaven, pujaven i baixaven, s’obrien pas a cops de colze: un neguit amb el qual jo no hagués sabut viure. Parlo en passat perquè ara ja han canviat de feina, però imagino que allà tot continua funcionant igual.
Justament el contrari crec que és el meu cas, el dels que treballem en projectes d’Internet (bé, en determinats projectes d’Internet). Recordo quan vaig començar a treballar a Binària que compartíem local amb dues empreses més del sector. Jo no ho entenia. Érem competència però ho compartíem gairebé tot.
Però sobretot ara, més lligada al terreny de la Universitat, és quan me n’adono com de positiu és ajudar-se. Som uns quants en etapa de doctorat (uns preparant el DEA, d’altres la tesi i jo en aquest punt d’indefinició entre l’un i l’altre). Hem coincidit un bon grapat de persones tractant temes similars (blogs, creació col·lectiva, software social…) i vam decidir fer trobades per intercanviar impressions, saber en què treballa l’altre i en què ens podem ajudar. Vam començar amb el grup de la Pompeu, els de la família, però ara hem començat a trobar-nos també amb gent de la UOC.
I em sembla molt especial la dinàmica que es genera. Tinc la impressió que cap de nosaltres amaga cap carta, que tothom exposa tot el que sap i pregunta allò que vol saber. Ajudem amb els nostres punts forts i no ens importa mostrar quins punts febles tenim. Les reunions ens permeten discutir, contrastar allò que pensem amb persones que pensen sobre el mateix, però no sempre de la mateixa manera. I surto d’elles contenta, creient que estem construint alguna cosa i que val la pena continuar.
De vegades penso si aquest bon rotllo pot tenir alguna explicació. De moment l’única resposta que trobo està relacionada amb els temes que tractem: la col·laboració a internet, la interacció entre persones, l’expressió compartida. M’agrada pensar que som un bon exemple de com tot allò en el que nosaltres creiem és factible.
