Com a dissenyadora, Vinçon sempre m’ha semblat una botiga on anar a contemplar bon disseny. No és que en sàpiga gaire de disseny industrial, però allà s’hi poden trobar els clàssics que tothom amb una mínima cultura sobre el tema coneix. Ahir hi vam anar a fer una visita rutinària i vaig tenir l’estranya sensació que allò que m’interessava ja ho tenia tot vist, i que allò que era nou no m’interessava gaire.
La sorpresa va venir quan vam sortir per la porta que dóna a Pau Claris i vam descobrir que, just al costat, hi ha un espai de Vinçon on s’hi fan projectes de mobiliari per a cuines… ESCRIT EN COMIC SANS!!! Tanta esgarrifança quan els alumnes d’audiovisuals, sense cap mena de criteri tipogràfic, fan servir la Comic en els títols de crèdit dels seus curts… i un dels referents del disseny a Catalunya l’utilitza per retolar la seva botiga! I de quina manera!!! Arghhhh…
Si Vinçon sempre ha estat una botiga freqüentada per persones amb sensibilitat pel disseny, crec que haurien de tenir especial cura amb aquests detalls que poden ferir la sensibilitat de més d’un dels seus clients potencials.
[La foto és del mòbil del Dani]
si ejjjjke, el mundo va muy mal vecina…
aquest odi visceral que tots els dissenyaires teniu a la Comic… pobra Comic, jo crec que no és una lletra ni mé smaca ni més leltja que una altra pe`ro que se n’ha fet un abús i està com avorrida… ara, jo em pregunto… tots els dissenyaires (o la majoria) l’odien i gairebé tots els no-dissenyaires l’adoren… é sla lletra preferida per treballs, portades, cartells, de tot el sector no professional… què té la còmic?
Crec que ens falta info per saber si és un bon disseny o no.
Si ho ha fet l’América Sánchez o l’Esquenazi i els ha cobrat 30.000 és un bon disseny.
Si ho ha fet la dependenta amb una plantilla pre-dissenyada de PowerPoint no és disseny ni és res.