Aquests mesos han estat de caos total: buidar un pis ple de trastos implica reconfigurar tota una casa de per sí plena de trastos. I gràcies a aquest rebombori he trobat un munt de coses que ni imaginava que conservava.
I, entre elles, els meus àlbums de Don Quijote de la Mancha, aquells que donava la Danone.
I recordo perfectament quan em donaven els cromos a Can Corbera encara que no compressim iogurts (en aquella època això dels iogurts no era tan massiu… i no recordo menjar-ne gaire sovint).
I també recordo com si fos ara quan m’asseia al terra, obria els sobres i enganxava els cromos (amb pega, que ara tots són adhesius!). El que em fa gràcia és que em trencava el cap buscant els cromos repetits per enganxar-los junts, suposo que no tenia gaire clar el concepte.
