Últimament venir a Badalona és millor que mai.
Surto de casa i agafo el Bicing que m’han posat a la cantonada, vaig xino-xano a l’estació de França i deixo la bici just davant.
Entro a l’estació i els trens semblen més macos, tots allà ben posadets, en un espai preciós.
Gairebé sempre ja hi ha el meu allà esperant. Ara tots els trens són “de blanes” (és a dir, dobles) i m’acosto fins als vagons del principi. Normalment no hi ha ningú més. M’assec i llegeixo fins que arriba hora de marxar, sona el xiulet i les portes es tanquen.
I és que m’encanta l’estació de França! Per mi, els trens de la costa ja poden sempre anar a parar allà, com quan era petita i anar a Barcelona era tota una aventura!
