Avui he anat a casa el meu pare a “endreçar”.
Endreçar vol dir anar obrint caixes i caixes de coses oblidades i classificar-les: això és meu, això és de la Núria, això es pot llençar. I tornar-ho a posar altra vegada en caixes fins que d’aquí X anys ho tornem a endreçar…
Doncs bé, avui de les caixes han sortit els àlbums del cole. Poca cosa més he endreçat: me’ls he mirat tots fil per randa!
He xalat com mai però no me’n recordava pràcticament de res… sí que podia reconèixer si la lletra era meva o de la meva germana, però de tot el que veia poca sensació de pertanyença em quedava.
L’únic que he recordat com si fos ahir han estat els dibuixos que feiem a l’assignatura de religió: venia el mossèn i cada setmana feia un dibuix a la pissarra que nosaltres copiàvem amb delit.
I els dibuixos del Domund: el mossèn ens donava uns dibuixos fotocopiats que pintàvem amb tota la nostra perícia per optar al premi… d’una revisteta sobre les missions!!!
I una cosa que m’ha sorprès és que un dels meus motius recurrents era en Pacman… n’he trobat uns quants i a àlbums diferents!!! Realment els videojocs (o com se’n diguessin aleshores) em van marcar…
Ai, quins records…
Per si ho voleu xafardejar, he fet fotos d’alguns dels meus grans dibuixos (sincerament, em pensava que dibuixava millor…)
