Dels anuncis nadalencs que recordo de quan era petita, n’hi havia un que em feia sentir que pertanyia, com a mínim, a l’aristocràcia: el del torró 1880. El turrón más caro del mundo. A casa meva el compràvem. El millor torró del món. El més car.
Evidentment, ara sé que no pertanyo a cap classe privilegiada que es pot permetre comprar el torró més car del món. Que només és un reclam publicitari.
Però em continuo fixant en la qualitat dels productes. I me n’adono que la majoria són extra, de categoria A, o de qualitat suprema. Com pot ser? No estarem exagerant? O és que els estàndards d’excel·lència als països desenvolupats els assolim fàcilment?
Mentre hi penso, estic fent un recull de qualitat extra.
