Fuet extra

Fuet Extra

Dels anuncis nadalencs que recordo de quan era petita, n’hi havia un que em feia sentir que pertanyia, com a mínim, a l’aristocràcia: el del torró 1880. El turrón más caro del mundo. A casa meva el compràvem. El millor torró del món. El més car.

Evidentment, ara sé que no pertanyo a cap classe privilegiada que es pot permetre comprar el torró més car del món. Que només és un reclam publicitari.

Però em continuo fixant en la qualitat dels productes. I me n’adono que la majoria són extra, de categoria A, o de qualitat suprema. Com pot ser? No estarem exagerant? O és que els estàndards d’excel·lència als països desenvolupats els assolim fàcilment?

Mentre hi penso, estic fent un recull de qualitat extra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada