Una sola sabata

Quan vivia a casa la meva mare, a Badalona, des de la finestra veia la teulada de la Plaça Vella, el mercat antic. Hi ha una part que només té un pis d’alçada i, sense saber com, allà s’hi acumulaven els més estranys objectes, que de tant en tant uns operaris s’encarregaven de retirar.

De tot el que hi havia, allò que més curiositat em despertava i que més vegades vaig veure eren sabates. Sabates soles, desaparellades.

M’agrada molt la imatge d’una sabata sola: símbol fetitxista per excel·lència i allò que els pescadors poc afortunats troben a les tires còmiques.

Perquè una sabata sola no és res útil. Li hem de buscar una altra funció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada