Avui, com l’expressió obliga, he fet dissabte.
Després d’un matí de conferències a Can Copyfight en que ens han explicat (però no descobert res de nou) el meravellós món del Creative Commons, he dinat, he fet la migdiada i, instintivament, he sentit la necessitat de fer neteja. He endreçat, tret la pols, escombrat i passat la fregona amb devoció. Tot ha quedat como los chorros del oro.
Trobo curiós com, sempre després de fer neteja, el meu estat interior (que diria el profe de ioga) canvia. I és que fa temps que penso que l’ordre o el desordre que m’envolta es tradueix de manera immediata en el meu ordre o desordre interior.
Acostumo a fer la neteja un cop a la setmana. Per a mi és com el punt d’inflexió, com un reiniciar: torno a començar, em recarrego. I durant la setmana el pis s’embruta i jo em saturo. I si no netejo, aquest retorn a zero no es produeix. Sóc maruja.
Jo tinc dona de fer feines, així que per aquesta regla de tres em quedaria saturat sempre, 😉
A mi em va molt bé mirar les onades, caminar pel bosc, meditar, també faig un tipus d’exercicis que és una mescla de yoga, medicina tibetana, tai-chi,… són maneres de carregar d’energia, i trobar el teu centre.