Ahir van tancar les jornades de Copyfight amb les que, crec, van ser les millors xerrades d’aquests tres dies. Es va parlar de Software Lliure, sí, però també de les injustícies del món. Em donava la sensació de que tots els que estàvem allà volíem, des de la nostra vinculació a Internet, canviar el món més enllà d’Internet. És bonic.
I és que molta gent de fora es pensa que a Internet només hi ha persones que xategen, sense rostre i amb personalitats obscures. Que viuen en una cova, que no surten mai a veure la llum. I precisament a mi em sembla tot al contrari.
Ahir, a la sala, hi havia un munt de gent que coneixia, i d’àmbits molt diferents, això sí, d’una manera o altra vinculats a Internet. Hi havia bloggers, que vaig conèixer al Beers&Blogs de finals de gener i que vaig estar una bona estona pensant de què em sonàven. Hi havia la meva tutora del doctorat. Hi havia els companys de l’altra banda, els de l’MTG de l’IUA. Hi havia un alumne de Comunicació Audiovisual, que ara deu haver acabat la carrera. Hi havia un informàtic que treballava a la mateixa sala que jo, però per una altra empresa. Hi havia gent del Màster en arts digitals. I segur que me’n deixo un munt.
Tots de l’àmbit d’Internet. Tots havent-los conegut en persona, encara que per vies diferents.
Però el que més em va sorprendre va ser quan al fundador de la Wikipedia, mentre responia preguntes, se li va disparar el salvapantalles del seu portàtil i van començar a aparèixer projectades fotografies familiars. Tots vam conèixer la seva filla, la seva dona, el seu entorn i les seves vacances. Quan una persona del públic el va advertir, en comptes d’aturar immediatament el salvapantalles, va reaccionar presentant-nos a la seva filla i dona, que eren allà al costat escoltant-lo. I la projecció va continuar fins que va acabar la seva intervenció, que va anar la seva filla corrents a fer-li un petó.
Decididament, crec que Internet continua sent una bona eina per crear comunitats. I que m’encanta aquest ambient familiar.
