Poc abans de marxar del piset de Barcelona van canviar les bústies. Quan les van treure, darrere d’una d’elles van trobar una carta de 1973 adreçada al meu pis. Primer la van deixar sobre les bústies noves, però al no estar al meu nom em va fer cosa agafar-la. Dies més tard me la vaig trobar dins la bústia: ara sí que la vaig considerar meva!
És una postal del juliol de 1973 en que s’informa que la família que vivia al meu pis havia estat seleccionada per la “OBRA SOCIAL de expansión ciudadana” a optar a un premi de 47.250 pessetes.
Llàstima que mai va arribar aquesta postal!
Ho he trobat fantàstic, molt poètic! I a la vegada m’ha fet llàstima saber que, pobres, no van arribar a saber mai que els havia tocat un premi que, aleshores, era una pasta i que segurament els hagués anat de conya!
No ens coneixem, t’he trobat de retruc no sé com…! Et fa res que ho posi al meu bloc? -en citaré la font!!! És que m’ha encantat! Una abraçada!!!