Veig coses amb la bici

Avui he anat a dinar amb el meu pare a Sant Adrià. I amb el solet que feia m’he muntat a la bici i cap allà! Mmm!!!

Segurament anar en bici (tranquil·lament) és una de les coses que més m’han agradat des de sempre. Quan era petita a l’estiu cada vespre anàvem a la Rambla de Badalona amb la bici, i recordaré tota la vida el moment en que el meu tiet em va treure les rodetes (i la por que jo tenia) i el moment en que fiuuuu… anava sola sense rodetes! Uf! Quina sensació!

I la meva BH rosa amb el seient blanc (era molt maca! ja la voldria ara!). I quan vaig tenir la mountain bike (és el que es comprava aleshores) i a l’estiu anava cada dia a la platja de Montgat amb la Cristina i a l’hivern cada diumenge a voltar per Montgat i Tiana. I el caminet de Palamós a Calella. I, ja més grandeta, quan anava a les tres xemeneies i totes les fàbriques en ruïnes de Badalona a fer fotos.

I ara amb la plegable continuo xalant com sempre. I amb el Bicing. I suposo que m’agrada anar en bici perquè veig coses. I les veig a la velocitat adequada. Ni massa lenta com quan camino ni massa ràpida com anant en cotxe. El temps just per badar i gaudir d’allò que veig.

I avui he vist el Besòs que semblava glaçat perquè estava ple d’escuma, semblava que hi haguéssin vessat litres i litres d’Ajax Pino perquè de fet feia aquesta olor. I he vist manades d’ocells formant triangles perfectes que seguien el curs del riu cap el mar.