Veig coses amb la bici

Avui he anat a dinar amb el meu pare a Sant Adrià. I amb el solet que feia m’he muntat a la bici i cap allà! Mmm!!!

Segurament anar en bici (tranquil·lament) és una de les coses que més m’han agradat des de sempre. Quan era petita a l’estiu cada vespre anàvem a la Rambla de Badalona amb la bici, i recordaré tota la vida el moment en que el meu tiet em va treure les rodetes (i la por que jo tenia) i el moment en que fiuuuu… anava sola sense rodetes! Uf! Quina sensació!

I la meva BH rosa amb el seient blanc (era molt maca! ja la voldria ara!). I quan vaig tenir la mountain bike (és el que es comprava aleshores) i a l’estiu anava cada dia a la platja de Montgat amb la Cristina i a l’hivern cada diumenge a voltar per Montgat i Tiana. I el caminet de Palamós a Calella. I, ja més grandeta, quan anava a les tres xemeneies i totes les fàbriques en ruïnes de Badalona a fer fotos.

I ara amb la plegable continuo xalant com sempre. I amb el Bicing. I suposo que m’agrada anar en bici perquè veig coses. I les veig a la velocitat adequada. Ni massa lenta com quan camino ni massa ràpida com anant en cotxe. El temps just per badar i gaudir d’allò que veig.

Riu Besòs ple d'escuma

I avui he vist el Besòs que semblava glaçat perquè estava ple d’escuma, semblava que hi haguéssin vessat litres i litres d’Ajax Pino perquè de fet feia aquesta olor. I he vist manades d’ocells formant triangles perfectes que seguien el curs del riu cap el mar.

Estol d'ocells

One thought on “Veig coses amb la bici

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.