Un dia vam quedar a l'”oficina” de Pimpampum amb la Maria i la Cristina, i la Maria va aprofitar per remenar el mail mentre jo li “netejava” el portàtil a la Cristina (jo que ni idea d’informàtica…) (un altre dia comentaré la meva teoria del decalatge entre els diferents nivells de coneixements informàtics) (la conclusió seria: qui en sap una mica més que l’altre, per aquest altre sembla el déu dels ordinadors).
Doncs bé, resulta que la Maria anava remenant coses i em va ensenyar el Facebook: això és una passada! Perquè clico i veig els meus amics i els amics dels meus amics i les fotos que posen… (la Maria que no seria precisament una addicta a Internet!). Coi, com pot ser que la Maria tingui Facebook i jo no, que provo tot el que em passa pel davant?
De fet, ja me’l vaig mirar fa uns mesos quan hi va haver el primer rebombori Facebook. Però no li vaig trobar la gràcia i em va fer mandra apuntar-m’hi. Però si la Maria el troba tan meravellós deu ser que alguna cosa té. I dit i fet, em vaig registrar i vaig importar la meva llibreta d’adreces. Glups: ja hi havia mig món allà! I jo sense saber-ho!
Ara que ja fa unes setmanes que hi sóc em refermo amb la primera impressió que vaig tenir: no li trobo cap gràcia. Bé, sí, una: la de tenir els amiguets que fa anys que no en saps res allà. La d’anar col·leccionant gent. Això està bé. És com un neurona però sense la formalitat de la feina, només d’amiguets. I d’amiguets d’amiguets.
I a mi poca cosa més m’ofereix. Els primers dies clicava ingènuament a les aplicacions que els meus amics m’enviaven, me les instal·lava per la curiositat de saber què serien. Però ara no en clico ni una: perquè la majoria són d’un nivell lamentable, perquè només busquen la viralitat (per exemple, per veure els resultats ho has d’enviar a deu amics), perquè deixo que accedeixin tercers a les meves dades alegrement i, en definitiva, perquè són una pèrdua de temps.
Però… com a desenvolupadors d’aplicacions d’aquestes se’ns obre una mina! Quan ens ho aprovin, podreu jugar als Friend Invaders, un joc xorra que estem fent més que res per provar l’API! Au, ben aviat ja tindreu una altra manera de perdre el temps! 🙂
