Vacances a Suècia 2021: Västkusten

L’any passat el virus ens va obligar a canviar de plans per les vacances. Al juny estàvem convidats a un casament a la Västkust (costa oest). Amb els bitllets comprats i la stuga reservada des de desembre (pre-pandèmia!), en ple confinament vam començar a intuir que no seria gaire factible desplaçar-nos-hi.

Tot i que manteníem una certa esperança de que a l’estiu s’hagués acabat la pandèmia (recordem que en principi havia de durar 15 dies!), la cancel·lació del vol a mitjans de maig ho va convertir en inviable. Aquell estiu, però, mig per sorpresa vam acabar ananat a Linköping.

El cas és que teníem deures: si bé a la Västkust hi hem anat sovint, per proximitat amb Göteborg i per visitar amics, mai hi havíem passat unes vacances senceres.

Per tant, aquest estiu vam decidir recuperar els plans que la pandèmia ens havia aixafat l’any anterior.

Però anem a pams…

Malmö

Aquest any vam fer un pròleg per visitar un amic que a principis d’any es va traslladar a Malmö. Vam volar fins a Copenhaguen i vam travessar el pont d’Öresund amb el tren.

A Malmö ja hi havíem estat i, a banda de compartir impressions i àpats amb el nostre col·lega, vam aprofitar per llogar unes bicis (iguals que el Bicing) i vam fer les visites habituals, entre elles a la Turning Torso de Calatrava, que continua impressionant.

Vista de la Turning Torso

També va ser molt interessant anar a conèixer de primera mà el barri de Rosengård, famós aquí perquè és d’on venia Zlatan Ibrahimovic, i on te n’adones que, molt més que aquí, els que venen de fora viuen totalment al marge dels que són originàriament d’allà.

Si voleu veure més de Malmö hi ha una sèrie que la retrata: La delgada línea azul.

Orust

Però el nostre destí real era Svanesund, a l’illa d’Orust, a la Västkust. Vam agafar el cotxe de lloguer a Malmö i vam enfilar cap amunt. A Orust s’hi pot arribar a través d’un pont que connecta Stenungsund amb l’illa de Tjörn o bé amb un ferry que creua precisament per Svanesund. Per carretera també s’hi pot arribar pel nord, és el que tenen aquestes illes, molt a prop de tot.

Captura de Google maps amb l'illa d'Orust destacada
La västkust, amb l’illa d’Orust, al nord de Göterborg.

Allà teníem llogada, com sempre fem últimament, una bonica stuga per una setmana. Amb la sorpresa que estava totalment reformada, gairebé per estrenar.

Orust la vam recórrer amunt i avall amb el cotxe, però no vam aconseguir el nostre objectiu de voltar-la amb bici. Si bé representa que hi ha una bona xarxa ciclable, quan vam veure algunes de les carreteres que se suposaven aptes per bicis, vam decidir provar sort en una altra illa.

Tjörn

L’illa de baix, Tjörn, és molt més amable en aquest sentit. Allà sí que vam llogar unes bicis a l’oficina de turisme de Skärhamn i per carrils bici i vies pensades només per bicicletes ens vam acostar fins a Pilane. Una passejada ben maca!

Mapa de les vies ciclables de Tjörn
Mapa de les vies ciclables de Tjörn, nosaltres vam fer la puntejada verd/groc fins a Pilane. El mapa sencer a la web.

Anna a Pilane

A Pilane hi ha el famós Skulpture Park. Allà cada any hi munten una gran galeria d’art a l’aire lliure. Ja que hi érem, no ens ho podíem perdre.

De les obres, n’hi ha que ens van agradar més i d’altres que menys. Però realment val la pena per veure l’Anna, una de les hipnòtiques escultures de Plensa, que hi té lloc fixe allà.

Escultura Anna de Jaume Plensa a Pilane, amb el camí que hi duu

Nordens Ark

Anant cap el nord, teníem una fundació on treballen amb animals amenaçats, el Nordens Ark. Allà hi tenen tota mena d’animals, des de pandes vermells a gallines i conills.

Crec que vam cometre l’error d’anar-hi massa aviat, i tots els animals estaven amagats. Cap el migdia van començar a sortir dels seus amagatalls i deixar-se veure, però alguns tenien una capacitat tremenda de camuflatge, com el gat de pallas, totalment mimetitzat amb les roques. Afortunadament, vam tenir prou paciència i els vam acabar veient gairebé tots 🙂

Käringön

Una altra visita que no ens podíem perdre és a una de les illes sense cotxes, Käringön. Per arribar-hi, en aquest cas sí, inevitable agafar el ferry.

Vam anar fins el port de Tuvesviks, que és d’on surten i en una estoneta passant entre d’altres illes ens hi vam plantar.

Un cop allà vam recórrer tots els racons.

Smögen

Una altra visita típica de la zona, una de les més icòniques, és Smögen. Allà hi ha unes casetes de pescadors de colors que solen ser portada de qualsevol fulletó turístic.

Nosaltres no les vam arribar a veure, imperdonable, perquè vam decidir fer una volta per un itinerari sobre la roca característica de la zona, també molt bucòlic.

Göteborg i Floda

Després de la setmaneta voltant per la Västkust, també aprofitada per fer visites (i una paella espectacular!) als amics, vam anar a passar l’última nit a Göteborg, on ens vam reunir amb la resta de la família que aquest any també s’havia apuntat a fer vacances sueques.

I com a rematada, l’últim dia que havíem quedat per dinar amb la família de Floda, vam fer la volta al llac que tenen allà. Una volta molt similar a la de l’estany de Banyoles, en aquest cas amb curiositats pel camí, com una mostra de casetes per jugar-hi molt ben fetes o el castell de Nääs on s’hi va rodar part de la sèrie Vår tid är nu, que fora de Suècia l’han batejada com The restaurant.

Teniu totes les fotos a l’àlbum d’aquest any

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.