L’altre dia vam anar a sopar a Badalona, a un lloc mític, de tota la vida, on tothom hi va, el Caño 14. Volíem menjar pizza i vaig pensar que el Caño 14 és la pizzeria per excel·lència de Badalona.
Jo feia força anys que no hi anava: a banda de viure a Barcelona, el Caño és un lloc on costa trobar taula, de manera que, sovint abans d’entrar, ja es dóna la causa per perduda.
I quina decepció. Acostumada a les pizzes “reglamentàries” (grosses, fines i amb pocs ingredients) la del Caño em va semblar nivell pizza congelada. Petita, gruixuda, greixosa i amb una quantitat excessiva de mozzarella…
De les altres pizzeries de Badalona ja ni en parlem… Ara han obert una Tagliatella al carrer del Temple, que no deixa de ser una franquícia anodina i és impossible trobar-hi lloc!
Em sap greu que a Badalona, sent la tercera ciutat de Catalunya, l’oferta de lleure sigui tan pobra. Un teatre (que està molt bé, eh?!), uns multicinemes de superproduccions, i pràcticament cap restaurant o bar “amb encant” (només salvaria La Sargantana com a lloc on sentir-s’hi realment a gust). I és que no deixen de ser els de tota la vida, com si fos un poble, amb la seva decoració de luxe grandiloqüent estàndard.
Bé, de fet aquesta sensació de poble, i de tranquil·litat és també la que m’agrada. Ja vindrem a Barcelona a fer les pizzes!