Olympus

"Autorretrat" al mirall de la càmera, de color rosa

Després de molts mesos admirant el disseny de la Olympus µ-mini em vaig decidir a comprar-la. De color rosa nacarat. Tinc una càmera que fa conjunt amb el meu lavabo.

Realment és preciosa. I molt petita. S’encén en un segon. M’hi cap a la butxaca. Té poques prestacions, just el que volia per evitar passar-me una hora fent els ajustos que desesperen als altres.

Però estic dubtant de tornar-la. Les fotos en interiors o amb (relativa) poca llum són pèssimes. Sempre ajusta la sensibilitat al mínim, donant uns temps d’exposició massa llargs per aconseguir una foto estable. Li costa enfocar. Si li pujo la sensibilitat el soroll fa mal a la vista. Tot això només ho puc solucionar activant el flaix. I jo sóc contrària al flaix siguin quines siguin les condicions lumíniques.

Ahir tenia clar que no podia tenir una càmera que dóna unes imatges de tan poca qualitat. Vaig enviar la sol·licitud per tornar-la. Avui l’he provada al carrer i m’ha sorprès la millora. A sensibilitats baixes i velocitats acceptables funciona bé. Però per això fa falta sol.

Bé, em queda una setmana per acabar de decidir si la torno. Continuarem provant.

One thought on “Olympus

  1. A mi me la van regalar per nadal, tot i que soc anti-digital, pero almenys em serveix per fer fotos recreatives. Vaig descobrir que tenia el problema de la baixa sensibilitat en interiors sense flaix, pero hi ha una opció per configurar-la a 400 i que es quedi memoritzada cada vegada que inicies la càmera:

    1.- posa la ASA a 400
    2.-despres selecciona Menu>Mode Menu>pestanya Set>All reset i selecciona Off.

    D’aquesta manera sempre estaras amb ASA 400, encara que el model que tinc jo es el max i a vegades em surten mogudes sense flaix, sempre prefereixo disparar a alta sensibilitat que a baixa.Tot i aixo, millor pendre’t algunes til·les abans pq no et tremoli el pols 😉

Comments are closed.