Diuen que Konika Minolta ha plegat, que Agfa se n’ha anat a l’aigua, que Nikon deixa de fabricar càmeres analògiques… Més enllà del pànic que em provoca veure com desapareix la fotografia analògica (tot això m’espanta malgrat considerar-me de la banda digital al 100%, suposo que serà per les classes), el que més m’impressiona són les webs d’aquestes marques.
Continuen actives, funcionant alienes als canvis de l’empresa. Són incapaces de reaccionar en paral·lel als esdeveniments. Com a molt, una petita nota de premsa anuncia en un .pdf que tot allò que veiem ja no existeix.
M’impressiona veure els banners en Flash publicitant càmeres que ja no estan a l’abast. Webs de mil seccions, amb estructures complexes que han caigut, de les quals només en queden les ruïnes digitals, però absolutament vives, com si res hagués passat.
Amb exemples com aquest veig clar que la web no pot anar per aquí. Que necessita ser encara més viva. Que tingui una vida real i no una vida d’artifici tancada en la naftalina del Flash. Que sigui capaç de reflectir els canvis tan bon punt es produeixen, de reconfigurar-se sempre que sigui necessari.
Suposo que ja anem cap aquí, però encara falta molt.
